El Museu d’Història de Cataluna rep una escultura de Rafael Casanova

El Museu d’Història de Catalunya ha rebut una escultura de terracota, del que fou conseller en cap,  Rafael Casanova durant la guerra de Successió. L’obra, fins ara en mans particulars, podria tractar-se d’un estudi previ realitzat per l’escultor Rossend Nobas ( 1849-1891) que hauria servit per a la realització de l’estàtua situada actualment a la Ronda de Sant Pere, cantonada amb el carrer Ali-Bei de Barcelona.

La peça, que una alçada 1,25 metres, ha arribat al museu provinent d’una aportació privada per part de la família de Josep Oliva, el qual, en vida, la va guardar amagada en un altell del seu pis de Barcelona durant dècades, per tal de preservar de la repressió franquista.

La voluntat de Josep Oliva era que  l’objecte, que ell sempre va considerar un símbol de la identitat catalana, pogués ser algun dia recuperat per a la seva exhibició pública. Les seves hereves han volgut ara donar compliment a aquesta voluntat tot portant l’escultura al Museu d’Història de Catalunya.

Amb motiu de la celebració a Barcelona de l’Exposició  Universal de 1888, l’ajuntament projectà l’organització i arranjament del passeig anomenat Saló de Sant Joan. Per aquest motiu, l’any 1885, l’ajuntament acordà  la construcció de vuit estàtues dedicades a personatges il·lustres de la Història de Catalunya. Entre aquests encàrrecs hi figurà el que es va fer a l’escultor Rossend Nobas, a qui li fou encomanada la de Rafael Casanova. El conjunt de vuit estàtues ubicades al Saló de Sant Joan flanquejaven l’accés principal a l’Exposició.

L’escultor va representar  a Rafael Casanova en actitud heroica, malferit, amb un gest de dolor reflectit en el seu rostre i subjectant la bandera de Santa Eulàlia de la ciutat de Barcelona. L’escultura de Rafael Casanova és un dels exponents de l’estatuària commemorativa vuitcentista.

L’any 1914, amb motiu del bicentenari de la commemoració de la caiguda de Barcelona, l’estàtua va ser col·locada  en el que ara és el seu emplaçament, ja que allà es va estimar que havia estat el Baluard de Sant Pere i el punt on se suposa que va ser ferit el conseller en cap. L’any 1939, amb l’arribada del règim franquista es va ordenar que l’estàtua fos destruïda i fosa, però tècnics municipals van aconseguir preservar-la amagada darrera una paret falsa d’un magatzem municipal, fet que va permetre que, amb l’arribada de la transició, l’any 1976, fos restituïda.

El museu, que ja ha començat les gestions per a la restauració de la peça que ara ha rebut,  té previst incorporar-la a la gran exposició 1714-2014. la Memòria de la Nació, sobre el procés de construcció de la memòria col·lectiva i la consolidació dels actes de commemoració i reivindicació del fets de 1714, organitzada pel propi museu i el Comissionat del Tricentenari, per a l’any vinent. 

L’escultura  s’incorporarà, una vegada clausurada l’exposició a a la col·lecció permanent del museu. Per Agustí Alcoberro, director del museu, l’escultura suposa “un element molt enriquidor per explicar el procés de manteniment del sentiment de resistència que han suposat les celebracions de l’11 de setembre, i el suport popular que, malgrat avatars històrics, ha tingut aquest sentiment” .