Primer festival de poesia RUSC al Museu de la Vida Rural

El dia 25 de juliol a dos quarts de nou de la tarda començarà al jardí del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí la primera edició de RUSC. Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, una iniciativa promoguda pel vicepresident de la Fundació Lluís Carulla, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i que s’emmarca dins el programa d’actes de la Festa Major d’aquesta població de la Conca de Barberà.

Durant el festival, que durarà aproximadament una hora, es podran escoltar les veus de cinc poetes catalans contemporanis, representants de  tres generacions diferents (nascuts entre 1938 i 1984). Rosa Lentini, Mireia Calafell, Jordi Pàmias, Jaume C. Pons Alorda i Perejaume. Un cop finalitzat el recital, l’apicultor Joan Maria Llorens farà un tast de mels. També es projectarà el poema videogràfic Viatge a Mel·lífera realitzat per Albert Carreras.

Jordi Carulla-Ruiz, inspirador de la iniciativa, ha destacat durant la presentació a la seu dels serveis territorials de Cultura a Tarragona, que va elegir el nom de rusc perquè els poetes trobin el seu lloc d’aplec amb l’esperit gregari de les abelles. S’ha felicitat també per l’atractiu i singularitat del festival, que neix amb un signe de distinció i vocació de crèixer i a més en un àmbit rural com és l’Espluga de Francolí i el seu museu.

Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, ha recordat les arrels tarragonines de la Fundació i com s’intenta impregnar amb aquest esperit tota l’acció cultural que es du a terme. Quant a l’emplaçament d’aquest esdeveniment, el Museu de la Vida Rural, ha recordat que “els interessa que el Museu no sigui només un espai d’etnologia, sinò que inclogui manifestacions culturals, com concerts, la implicació amb el festival de Poblet o ara aquesta trobada poètica”.

Rosa Lentini, que ha parlat en nom dels cinc poetes participants, ha llegit un poema del seu nou llibre “Tuvimos” del qual farà una preestrena durant el recital de dijous vinent.

L’escriptor Jordi Llavina, coordinador d’activitats del Museu, s’ha felicitat pels criters seguits per l’organització en la tria dels noms convidats, on hi ha gent d’aqui i de fora, homes i dones, “cinc noms de pes a la poesia actual”. Finalment ha volgut recordar que tots els actes del Museu de la Vida Rural solen aconseguir un èxit de públic, per la qual cosa espera que la del dia 25 serà una vetllada inoblidable.

El director de serveis territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs, que ha obert l’acte, ha encoratjat a que hagi altres iniciatives d’aquest tipus perquè posant l’accent en la poesia treballem en benefici de la nostra llengua i de la nostra cultura. Ha definit a més el títul Rusc com un nom molt suggeridor.

De formació autodidacta, poeta i pintor, l’art de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) beu, entre moltes altres fonts, de la segona avantguarda catalana. Especialment de Joan Brossa, amb qui col·laborà en diverses ocasions. La relació entre art i paisatge és el fil conductor de la seva obra i es pot veure materialitzada en intervencions com Verdaguer o en llibres com Pagèsiques.

Jordi Pàmias (Guissona, 1938) va debutar oficialment en el món de la poesia guanyant el Premi Joan Salvat Papasseit l’any 1969 amb La meva casa. Des de llavors no ha deixat de publicar, amb èxit de crítica i públic, poemaris com Flauta de sol (Premi Carles Riba, 1978), Àmfora grega (Premi Vicent Andrés Estellés, 1985) o Narcís i l’altre (Premi Miquel de Palol, 2001). L’any 2011 va veure la llum Incerta vida, una antologia de la seva obra. Ha dedicat trenta anys de la seva vida a la docència, com a professor de llengua i literatura a l’Institut Màrius Torres de Lleida.

La poeta Mireia Calafell (Barcelona, 1980) forma part del grup de recerca “Cos i Textualitat” i treballa a l’associació ArtsMoved dedicada a la promoció cultural de joves artistes. Ha publicat els poemaris Poètiques del cos (Premi de Poesia Amadeu Oller, 2006), Àlbum i Costures (Premi Josep M. López Picó de Poesia 2010). La seva obra forma part de diverses antologies i ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès, l’holandès, el portuguès i el xinès.

El balear Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984), tot i ser el més jove dels poetes que participen a RUSC, ja  ha publicat dotze obres. Entre elles Cilici (Premi Joan Alcover Ciutat de Palma), El poder i la fortor o Unlimited sobrassada. Ha traduït de l’italià a Lucia Pietrelli i Stefano Benni. Va publicar fa poc la seva primera novel·la, Faula.      

Rosa Lentini (Barcelona, 1957), establerta a Montblanc, és poeta, traductora i editora.  Va fundar, i dirigir en alguna etapa, la revista Hora de Poesía, on va publicar bona part de la seva obra i de les seves traduccions. Entre d’altres, ha publicat els poemaris El sur hacia mí, El veneno y la piedra o Las cuatro rosas i ha traduït Rosa Leveroni, Joan Perucho, Gillaume Apollinaire o Max Jacob. Treballa al capdavant d’Ediciones Igitur juntament amb el seu marit Ricardo Cano Gaviria.