Presentació de la Col·lecció i les properes exposicions al Museu Reina Sofía

Nova presentació de la col·lecció corresponent als anys 80 i 90, fotografia social, art figuratiu espanyol, producció d'obra nova a través del programa Fissures, una exposició per analitzar el model constructiu de la biografia en l'art contemporani o un projecte específic que es presenta per primera vegada a Espanya d'art performatiu, són algunes de les propostes del Museu Reina Sofia de Madrid de cara als propers mesos. La programació del museu es completa a més amb una exposició al Japó dedicada al Informalisme espanyol i amb una àmplia sèrie d'activitats que inclou cicles audiovisuals, seminaris, conferències o sessions d'arts en viu.

 
Donant continuïtat a les presentacions de diferents trams de la Col·lecció, la mostra Mínima resistència. Entre la identitat i la globalització explora els llenguatges artístics dels anys 80 i 90, tant a Espanya com a la resta del món. Es tracta de fer una primera aproximació a aquest moment, obrint línies d'investigació que quedaran plasmades en una presentació definitiva en un altre espai del museu habilitat especialment a aquest efecte.

 

Els 80 i 90 constitueixen un període de profundes transformacions sociopolítiques que van tenir el seu reflex en les pràctiques artístiques del moment, a través de la convivència d'experiències simultànies i contradictòries. Gran part de les obres no han estat vistes mai a les sales del Museu a ser noves adquisicions o dipòsits. Es la mostra s'acompanya a més d'un cicle de vídeo i cinema i d'un seminari sobre els primers passos de la dansa contemporània espanyola en aquella època. Aquesta presentació s'emmarca en el projecte Els usos de l'art de la xarxa de museus europeus L'Internationale, a la qual pertany el Museu Reina Sofia.

 

Formes biogràfiques. Construcció i mitologia individual examina el model constructiu de la biografia en l'art modern, a partir d'elements documentals o ficticis, és també una anàlisi de les formes experimentals adoptades per la qüestió del subjecte biogràfic, sobretot a partir de la dècada dels 50, amb el desplegament en l'art de l'autobiografia com mitologia individual. Reunirà unes 250 obres d'autors de la talla d'Edvard Munch, Paul Klee, Max Ernst, Alberto Giacometti, Andy Warhol, Frank Kafka, Robert Bresson o els espanyols Maruja Mallo i Pepe Espaliú, realitzant un recorregut en què s'entremesclen literatura, cinema , teatre i arts plàstiques.

 

La mostra Chris Killip treball /work narra a través de 107 fotografies en blanc i negre l'esquinç social que va afrontar la classe obrera britànica a causa del desmantellament de la gran indústria entre 1968 i 2004.

 

La programació compta amb la presència per primera vegada a Espanya l'eslovac Novel Ondák, que desenvolupa un projecte específic per al Palau de Vidre, en el qual, com és habitual en ell, convida l'espectador a que sigui part activa de les obres.

 

Idea: Pintura Força. En la frontissa dels anys 70 i 80, és una exposició assaig que aplega un conjunt de pintures realitzades entre 1978 i 1984 per cinc artistes espanyols el nexe comú és la volta a l'art figuratiu: Alfonso Albacete, Miguel Ángel Campano, Ferran García Sevilla, Juan Navarro Baldeweg i Manolo Quejido.

El programa Fissures, dirigit a prendre el pols als corrents artístics més actuals, donarà a conèixer el treball dels creadors Maria Loboda, Manuel Saiz, Gabriel Acevedo Velarde i Alejandra Riera, que han elaborat una producció específica per a l'ocasió.

D'altra banda, i amb motiu de la inauguració de l'Any Dual Espanya-Japó, el Museu ha organitzat amb Acció Cultural Espanyola (AC/E) l'exposició Dins i fora. Les dues cares de l'informalisme espanyol en la Col·lecció del Museu Reina Sofia, que es podrà visitar a Tòquio i Nagasaki entre octubre i març de 2014 i que agrupa obres d'Antonio Saura, Antoni Tàpies, José Guerrero i Esteban Vicente.

 

Coincidint amb la inauguració de l'últim tram de la Col·lecció, un els seus artistes centrals, Matt Mullican, realitzarà una performance en el context d'Intervals, un programa que mostra els nous rumbs de la imatge en moviment.

Per la seva banda, el cicle Històries sense final. Narracions de l'altre cinema, que inclou una sèrie de pel·lícules espanyoles recents-entre elles Història de la meva mort, l'última obra d'Albert Serra-abordarà les noves maneres de narració de la ficció dins d'aquest art.

 

Gràcies al mecenatge de la Fundació Banc Santander, el Museu acollirà al novembre el primer Simposi Horitzons de l'art a Espanya, un espai plural de reflexió i debat amb l'objectiu afrontar un diagnòstic crític de l'escena artística espanyola. D'altra banda, a partir de setembre comencen els tradicionals programes educatius dirigits a escolars, pares, famílies, etc.

Com en anys anteriors, el Museu serà escenari a partir de setembre de diverses sessions d'Espai Acústic, cicle de música que uneix propostes nacionals i internacionals que mostren les diferents vessants de la creació musical contemporània. Aquest any el Museu Reina Sofia continua la seva aposta per la música en una mostra eclèctica de propostes que intenten traçar un mapa de l'ampli espectre de tendències que conformen l'heterogènia escena musical actual. Tots els concerts són gratuïts.