Fins al 9 de novembre, la Galeria Pilar Serra mostra l'exposició Georg Baselitz. Devotion en la que s'hi exhibeixen la més recent edició de gravats basats en autoretrats d'artistes que Baselitz admira i que ha reinterpretat en la seva peculiar i inimitable estil.
Devotion consta de 32 aiguatintes al sucre, de les que s'hi exhibeixen 18 i que es basen en autoretrats de pintors, músics o escriptors que Baselitz admira. Tot va sorgir en el Kunstmuseum de Basilea, quan l'artista estava preparant una exposició i es va quedar fascinat pel monumental quadre de Rousseau que representa Guillaume Apollinaire i al seu musa, Marie Laurencin, que al seu torn és un autoretrat del propi Rousseau i la seva dona Clémence, quadre que també va atreure a Picasso que el va adquirir en el seu moment. Nombrosos artistes pinten el seu retrat, el mateix Baselitz, que ha pintat nombrosos retrats, s'ha pintat a ell mateix ia la seva dona, de vegades vestits com altres personatges: els seus pares, Lenin, Stalin ... Obsessionat per Rousseau, Baselitz va acabar pintant-se a si mateix ia la seva dona, nus, amb els rostres d'Henry i Clémence Rousseau.
Els gravats de Baselitz exploren els mateixos camps temàtics que en la seva pintura o escultura, "el que faig en la pintura passa al que faig en gravat", en paraules de l'artista, que no obstant això es resol amb plena autonomia. Ha trobat un llenguatge molt personal, a partir del 1977 realitza les seves sèries de gravats monumentals i cap a 1981 la figura i el fons s'integren i la immersió de la figura accentua l'efecte d'inversió mostrant un gran interès pel color que segons ell "no serveix per subratllar el caràcter de l'objecte, la figurativitat, sinó que constitueix un valor absolutament autònom ". El seu amor per l'obra gràfica s'estén al camp del coneixement, al llarg dels anys s'ha convertit en un àvid col·leccionista de gravats del segle XVI, que ha exposat en ocasions; tota aquesta passió indubtablement es reflecteix en el seu propi treball.