Rosa Santos Gallery inaugura el 20 de setembre a les 17 h. l'exposició de Xavier Arenós, Teorètica del pa. L'exposició indaga en el passat de la classe obrera com a potència no conclosa, en els seus anhels de viure en igualtat, sense submissió, explotació o sofriment; i alhora reivindica el pa com a símbol emancipador però també místic, l'transubstanciarse en cos (obrer). I és que com va dir Kropotkin a La conquesta del pa, conquerir el pa no és altra cosa que conquerir a nosaltres mateixos.
Avui dia podem comprar una barra de pa prefabricada per menys de 50 ct. d'euro, però també per molt més del doble si és artesanal. Sigui d'una manera o altra, no tenim ni idea de qui ha tallat el blat, l'ha mòlt, ho ha transportat, l'ha elaborat i ho ha pastat. Antany es coneixia a la perfecció tot aquest procés; avui el capitalisme ens ho ha escamotejat com tantes altres coses.
En el conegut versicle 03:19 del Gènesi: "Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la mateixa terra de la qual vas ser tret", hi ha les claus de la lluita obrera. La falsa promesa que tot sacrifici seria recompensat en un cel que els satisfaria per tants sofriments assumits, va mantenir ajupits als treballadors durant segles. Un cop descobert el fiasco -amb l'adquisició de la consciència de classe-, el proletariat va imaginar el seu propi paradís en forma de dictadura. El paradoxal de l'assumpte és que en aquell paradís el treball no va desaparèixer, sinó tot el contrari. Sense el treball l'obrer perdia la seva raó de ser, la seva condició i la seva identitat. D'aquí la competència estajanovista a l'URSS, o la rectitud moral anarquista a l'Estat.