Poesia visual de Chema Madoz al Casal Solleric

Al posarse sobre la vida, la mirada es arrastrada hacia abajo, hacia lo inescrutable, hacia eso invisible que no se ve y que hace ver. La forma en que la realidad se presenta al hombre es la de una completa ocultación, pues la primera realidad que al hombre se le oculta es él mismo. El ver lleva consigo la tragedia de ese ciego que mira. María Zambrano

El fotògraf es trasllada al camp d’acció amb la mirada atenta i precisa. Es deixa seduir per la matèria inerta dels objectes, perquè en ella es retroba amb les emocions i els sentiments de quelcom viscut, narrat, sentit. Atret per allò quotidià i funcional, el fotògraf s’embranca en una expedició a la recerca de nous artificis,  ara despullats per la pàtina del temps per apropiar-se d’allò que en diuen la seva “ànima”.

Entregat a un entorn que li és afí, que reconeix i que sent, el fotògraf decideix desprendre’s d’allò après per entregar-se en cos i ànima als capricis de l’atzar, els mateixos que des que es va iniciar en el món de la fotografia, ara fa més de quaranta anys, li han permès abocar-se sense prejudicis al desordre de la lògica... Objectes en desús, descontextualitzats, barrejats, confrontats i manipulats viuen  un procés de mutació que va més enllà de l’estètica per conquerir altres terrenys de caire efímer; és possible que aquest món de contrastos i similituds que obre noves i sorprenents lectures convisqués davant la ceguesa de la nostra mirada? O és, potser, l’excel·lent virtuositat de l’artista la que ens permet desvelar els secrets ocults d’una vida inanimada? Fascinat per la contraposició dels elements reconvertits ara en signes, el llenguatge de Chema Madoz s’obre a l’espectador de la mateixa manera que l’obra literària es presenta als ulls del lector; la simbologia dels objectes en diàleg o contraposició es converteix en figures retòriques que se situen en el camp de la literatura; les influències de la poesia dadaista d’autors com ara Mallarmé, la dels poetes surrealistes –on trobem juxtaposicions d’imatges que desestabilitzen la percepció lineal del concepte per deixar pas a multiplicitat d’idees que donen lloc a allò insòlit i inesperat– o la dels haikus japonesos –formes de poesia tradicional japonesa centrades en l’impacte que rep el poeta en observar la natura– són presents en tota la seva dilatada trajectòria artística.

Borja Casani, curador de la mostra Chema Madoz. 2000-2005 al Palau Solleric de Palma, presenta una selecció dels treballs d’aquest poeta de la imatge, que travessa amb delicadesa l’efímera i subtil frontera que limita el real de l’imaginari. Es podrà visitar del 27 de juny al 8 de setembre del 2013.

A la imatge, "Piano" de Chema Madoz.