Es prorroga fins a novembre l'exposició sobre Joan Brossa i la poesia experimental

La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, comissariada per Eduard Escoffet, es prorroga fins al 17 de novembre de 2019. La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980 es va inaugurar el passat 16 de maig i des de la seva inauguració ha rebut més de 2.000 visitants, sent aquest un dels principals motius de la seva pròrroga. És el projecte més destacat dels que ha produït la Fundació Joan Brossa en el marc de l’Any Brossa. A més a més, en el marc de l’exposició encara es presentaran diverses activitats, com les mirades personals a l’exposició a càrrec de diversos especialistes (Anna Pahissa i Imma Prieto). Es tracta d’una mostra emmarcada dintre del centenari del poeta català i comissariada per Eduard Escoffet, repassa les diverses tendències de la poesia experimental a Europa i Amèrica entre els anys 1946 i 1980, el mateix moment en què Joan Brossa desenvolupa el seu llenguatge poètic. Amb l’objectiu de contextualitzar la recerca poètica de Brossa, La xarxa al bosc ofereix una mirada àmplia i necessàriament fragmentària de la galàxia de poetes que van eixamplar enormement el camp d’expressió poètica i van influir en la resta d’àmbits creatius. El període de l’exposició —de 1946 a 1980— ve determinat per l’aparició a París del lletrisme, que va organitzar la seva primera activitat pública el gener de 1946, i l’inici d’una dècada, la de 1980, en què Brossa començarà a ser àmpliament reconegut. És una de les exposicions més ambicioses que s’han presentat en els últims anys a Europa dedicades a la poesia experimental, tant per l’abast geogràfic —inclou poetes de tots els racons d’Europa i d’Amèrica— com pel cronològic —més de tres dècades— i la quantitat de peces, més de 200. Es tracta d’un esforç únic per capbussar-se en aquesta escena, tan difícil d’acotar i tan vinculada a altres àmbits com l’experimentació sonora, les arts visuals i el disseny, i fer-la accessible al gran públic a través d’un muntatge que, més que explicar una història o establir etiquetes, vol facilitar que el públic es perdi entre algunes de les moltes propostes que van revolucionar la poesia del segle XX i la van acostar a les eines de comunicació presents.