Jaime Sordo, president de l'Associació de Col·leccionistes d'Art Contemporani 9915

Jaime Sordo és president de l’Associació de Col·leccionistes Privats d’Art Contemporani 9915, fundada fa poc més d’un any.. Enginyer industrial i empresari, Jaime Sordo va començar la seva col·lecció d’art a finals dels anys 70. Amb el nom de Los Bragales, que pren el nom d’un barri de La Concha, a Cantàbria, la col·lecció de Sordo reuneix noms com ara els d’Óscar Domínguez, Saura, Canogar, Feito, Tàpies, Rafols Casamada, Chema Cobo, Miquel Barceló, Antón Patiño, Menchu Lamas, Juan Uslé, Peter Zimmermann, Candida Höfer, Ellen Kooi, Joan Fontcuberta, Vik Muniz, Bleda & Rosa, Ignasi Aballí, José Manuel Ballester, Cristina Iglesias, Juan Navarro Baldeweg, Jean Marc Bustamante, Edward Burtynsky, Montserrat Soto, Thomas Ruff, Pierre Gonnord, Nan Goldin, Jaume Plensa o Rieneke Dijkstra. 

Com han evolucionat els teus interessos artístics?

El que ha canviat i evolucionat és el gust i l’adapatació a l’evolució de l’art contemporani, des de la pintura a la fotografia, el vídeo o les instal·lacions. Després de prop de 40 anys i producte del coneixement basat en les visites a museus, galeries i lectures especialitzades, la col·lecció va girant cap a un coneixement més ampli i global. Tot i que això sovint comporta un increment dels preus. 

Què és el que més t’interessa i què et fa decidir a comprar?

Actualment el procés d’adquisició d’obres va més enfocat a complementar determinades generacions, tant de pintura com de fotografia, com ara pintura espanyola de gran format dels anys 80. El nombre d’adquisicions de nous artistes cada vegada és menor.

 Quan t’identifiques com a col·leccionista?

Quan t’adones que ja no pots penjar més obres a casa, que necessites mitjans d’emmagatzematge amb garanties, que cal una base de dades per gestionar la col·lecció i canalitzar-hi els préstecs o cessions... I la conclusió definitiva és quan adquireixes determinats formats que mai no tornaràs a veure si no és en el muntatge d’una exposició.

Què és per a tu ser col·leccionista?

Tenir passió per l’art, estar amatent a l’evolució dels artistes en el mercat per veure el comportament de les teves obres i com evoluciona la teva inversió, seguir la carrera dels teus artistes, i fer que la col·lecció pugui ser útil a la societat.

Com descriuries la teva col·lecció?

Un 60% és pintura. Vaig començar amb les escoles de París i Madrid, i amb l’informalisme, però la presència més significativa és la de pintura espanyola de gran format dels anys 80 i internacional (Gunter Förg, Juliao Sarmento, Herbert Brandl, etc.). La fotografia, iniciada en els anys 80, representa un 30% de la col·lecció, i conviuen en igual quantitat autors internacionals i nacionals; en destaca la nova objectivitat alemanya. L’escultura i el vídeo representen un 10% de la col·lecció, i està integrada per artistes nacionals i internacionals a partir dels anys 80. 

Què significa per a tu que una part important de la col·lecció s’integri al Museu d’Art Contemporani de Santander?

Poder compartir amb el museu de la meva ciutat les obres que la direcció del museu ha cregut convenient, per la qualitat o per completar la col·lecció pròpia. 

On més es pot veure part de la teva col·lecció?

Actualment, i des del 2010, hi ha 25 fotografies dipositades al Museu Tenerife Espai de les Arts (TEA). Aquest dipòsit es va fer arran de l’exposició de 52 fotografies de la col·lecció. La resta han estat préstecs puntuals.

El mes de maig vas visitar la Fira LOOP. Què en penses?

La Fira LOOP manté viu el coneixement i el mercat del vídeo com a element fonamental en el col·leccionisme d’art contemporani. El vídeo és imprescindible en qualsevol col·lecció multidisciplinària.

Com hi vas participar?

Com a col·leccionista hi he comprat obres en diferents edicions i també enguany en representació de l’Associació de Col·leccionistes Privats d’Art Contemporani 9915. A part de la visió comercial i expositiva de nous artistes, la fira és un punt de trobada per a contactes entre col·leccionistes i del sector en general.

Què opines de l’estat del col·leccionisme? 

El col·leccionisme a l’Estat espanyol, en referència a altres països europeus i americans, té una quota de participació molt baixa, tant en nombre de col·leccionistes com en compres en les diferents fires. L’últim estudi de la Fundació Art i Mecenatge deixa clars els percentatges i les quantitats de compra. A l’Estat espanyol hi ha poc col·leccionisme, tot i que ens ha sobtat que amb un any i escaig de vida de l’associació ja en siguem uns 45. I pel que fa a la valoració, crec que el perfil del col·eccionista està evolucionant, abans era més endogàmic, poc participatiu, amb un cert obscurantisme sobre les peces de les col·leccions; ara afortunadament les coses estan canviant. Al col·leccionisme se li ha de donar un valor social, perquè moltes tenen vocació pública i la voluntat de ser útils socialment. 

Cap a on ha de tendir el col·leccionisme?

Al nostre país, el sector en general ha de fer un esforç per incorporar gent jove; oferir formació i fer possible econòmicament la compra de determinades obres per crear una nova generació de col·leccionistes. D’altra banda, necessita obrir-se al coneixement internacional, cal globalitzar-se.

Què ha aportat socialment la teva col·lecció?

Crec que el col·leccionisme ha de tenir un component social, cal obrir les col·leccions als que tenen coneixement, en aquest cas, d’art contemporani: comissaris, directors de museus, crítics d’art…, i posar-los al seu servei per al gaudi general de la societat, a part de poder mostrar les peculiaritats de cada col·leccionista. En definitiva, és aportar cultura i coneixement.

Què cal perquè una col·lecció creixi i tingui un major impacte?

En el cas de les institucionals, és necessari i urgent l’aparició d’una nova llei de mecenatge que incentivi les compres, a més de possibilitar-ne la dació en pagament. Pel que fa al privat, imposar un IVA del 21% és introduir verí directament a la passió dels col·leccionistes, a part del mal terrible que fa al galerisme de l’Estat espanyol, ja que artistes amb presència internacional es poden comprar en altres països amb una diferència de fins a un 15% del valor de la compra. Per al creixement, moltes decisions són d’àmbit polític. I per últim no cal oblidar que per a l’aparició de nous col·leccionistes cal la formació i convivència en grups en què es desenvolupi el coneixement.