Carr o Buïgas: jugar amb la llum de l'escultura al Museu d'Art

Qualsevol proposta de Tom Carr (Tarragona, 1956) aconsegueix recordar-nos –en forma d’escultura– que la naturalesa de l’art està feta de llum i fascinació pel descobriment. De fet, i si acceptem que l’art és una forma específica de coneixement –en la mesura que interpel·la la realitat–, aleshores no hi hauria d’haver motius per sostreure’l d’aquella esfera del pensament occidental que mai ha deixat de ser, com molt bé s’encarregava de subratllar la cèlebre màxima del filòsof Alfred N. Whitehead, una sèrie de notes a peu de pàgina de Plató. També era Whitehead, per cert, qui deia que el més important –amb vista, en un sentit ampli, a la formació intel·lectual– és que els infants, des de bon començament, experimentin amb llibertat el plaer pel descobriment 

Diem que qualsevol proposta de Tom Carr fa present aquest doble moviment –entre la immaterialitat de la llum que fa possible la forma i l’aspecte lúdic de l’art– de manera molt conscient: el procés de desmaterialització –o de liquació, com afirma Fina Duran emparant-se en Bauman– que ha seguit l’escultura del tarragoní té molt a veure amb la necessitat de vindicar aquells elements intangibles que fan possible, en canvi, una pràctica tradicionalment tan física –o volumètrica– com l’escultura. La paradoxa –d’esculpir amb llum– té molt a veure amb els intangibles que conformen l’experiència diària de qualsevol espectador corrent. En paraules d’Emmanuel Levinas, un altre filòsof, però francès: “L’ull no veu la llum, sinó l’objecte en la llum. La visió és, doncs, la relació amb quelcom que s’estableix en el si d’una relació amb allò que no és quelcom. […] La llum fa aparèixer la cosa en expulsar les tenebres, buidant l’espai. Fa sorgir l’espai precisament com a buit. En la mesura que el moviment de la mà que toca travessa el no-res de l’espai, el tacte s’assembla a la visió”. 

La capacitat que demostra Tom Carr per situar en un mateix pla perceptiu la mirada i el tacte o, encara més, per incorporar l’espectador a l’espai de l’obra, li serveix per dialogar en perfecta horitzontalitat amb arquitectes com ara Carles Buïgas (Barcelona, 1898 – Cerdanyola del Vallès, 1979): l’autor de la Font Màgica de Montjuïc s’endevina com un soci perfecte per a Carr en la mesura que tots dos van entendre que l’objectiu no és perseguir les formes, sinó, per contra, la llum que les fa possibles. L’exposició que presenta el MAC escenifica un retrobament entre passat i present: entre Buïgas i una nova generació d’artistes agrupats en el tcteamwork (el mateix Carr, juntament amb Massimiliano Moro, Lourdes Santandreu Planas i Víctor Valentín). 

L’exposició estarà oberta del 13 de setembre al 30 de novembre del 2013 al Museu d'Art de Cerdanyola.

Imatge de la projecció “llum, aigua i espai” inspirada en l’esperit de Carles Buïgas, 2013. Tom Carr.