Pau Casals i les arts plàstiques al Museu d'Art Modern de Tarragona

Francesc Fontbona, que comissaria l’exposició, ha pouat en la important i poc coneguda col·lecció d’art de Pau Casals per presentar-nos peces que recorren el gust imperant en la Catalunya dels anys vint i trenta. Fontbona, en el llibre que s’ha editat a partir de l’exposició, contextualitza la col·lecció amb un treball d’investigació exhaustiu i molt rigorós, basant-se en el fons documental de Pau Casals dipositat en l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, i en les peces que es conserven al Museu Pau Casals de Sant Salvador, el Vendrell, on al seu passeig marítim el músic va fer construir l’any 1910 Vil·la Casals, primer pensada com a casa d’estiueig i reformada posteriorment per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt entre el 1931 i el 1936, i lloc on Pau Casals va establir la seva residencia fins al 1939, quan va marxar a l’exili d’on ja no va tornar. 

A l’exposició es poden veure importants obres de pintors i escultors dels segles XIX i XX com ara Josep Amat, Ricard Canals, Ramon Casas, Rafael Benet, Joaquim Mir, Francesc Gimeno, Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifren, Mariano Benlliure, Apel·les Fenosa, Agustí Querol i Joan Rebull. La mostra ens permet complementar la visió que fins al moment teníem de Pau Casals, ja que introdueix aspectes nous i poc estudiats de la seva vida, especialment pel que fa a les relacions que el músic va mantenir amb les arts plàstiques, alhora que apunta futures línies d’investigació basades en  la multitud d’objectes que Casals va aplegar a la casa de Sant Salvador: mobles, porcellana, instruments musicals, etc. 

Cal dir que Pau Casals visitava les exposicions més importants que s’organitzaven a Barcelona i decidia personalment quines peces adquiria, aconsellat pel crític Joan Merli Pahissa i pel galerista Joan Anton Maragall. A Barcelona, París i també a Madrid va fer amistat amb artistes, decoradors i arquitectes que van anar modelant el seu gust, fet que es va traduir en la coherència que té la col·lecció, tal com posa de manifest una atenta passejada per l’exposició del MAMT i que es pot complementar amb una visita al Museu Pau Casals de Sant Salvador, el Vendrell.

Però tan important és el que hi ha a la col·lecció com les peces que hi trobem a faltar: obres per exemple de Picasso, Anglada-Camarassa, o artistes de les noves avantguardes, que van sorgir a França en el tombant de segle. Està documentada l’admiració mútua existent entre el músic i Picasso o l’impressionista francès Edgar Degas. Als Estats Units va gaudir de l’amistat dels germans Gertrude i Leo Stein. Els Stein van recopilar una de les primeres col·leccions de cubisme i art modern, amb obres de Picasso, Henri Matisse, André Derain, Georges Braque, Juan Gris i altres joves pintors. L’absència d’obres d’aquests artistes en la col·lecció Casals es pot explicar simplement perquè el músic no hi connectava estèticament.

L’exposició es pot veure al MAMT de Tarragona fins al 6 d’octubre del 2013.

A la imatge, "Retrat de Pau Casals" d'Eugéne Carrière. Arxiu fotogràfic de la Fundació Pau Casals, 1975.