Si hi ha un gènere de la imatge i de l’art que sembla no només inesgotable sinó activat i multiplicat per l’aparició regular de successives revolucions tecnològiques, aquest és el del retrat. La necessitat d’explorar la identitat de l’altre, aliè o proper, es fa avui més peremptòria que mai en una societat que, paradoxalment, és gregària i indivualista alhora. Els mòbils, les xarxes socials, les identitats virtuals no han fet res més que multiplicar el nombre de retrats. Són eines per definir-nos, per mostrar-nos i per comunicar-nos. Però, d’entre la proliferació imponderable i inabastable de cares fotografiades que defineixen el present i emergeixen del passat, només destaquen aquelles que han sabut traduir, gràcies a una peculiar combinació de llum i espai, alguna veritat de la persona. És aquí on entra en joc la mirada de l’artista, que, en el cas del fotògraf, no serveix per transcendir la realitat, sinó per fer-la més punyent, per penetrar-la i, encara més en el cas del retrat, per traspassar les proteccions de la distància i el pudor, i explicar l’altre, que és només un jo en un altre lloc i un altre moment.
Per aprofundir en aquestes qüestions tan actuals i quotidianes, l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona fa un recorregut itinerant de Cara a cara, una notable exposició organitzada conjuntament amb la Fundació Fotocolectania. Partint dels fons de Fotocolectania, el curador Pepe Font de Mora ha fet una tria essencial i contundent, en la qual preval el blanc i negre, però en què trobem estil i solucions expressives ben diferents. En tots els casos es manifesta la mateixa intensitat de la presència del rostre, de les cares que ens interroguen, com des d’un mirall o una finestra. Trobem una combinació interessant d’autors ja clàssics amb figures més lligades a la contemporaneïtat. Al costat de l’observació i la modernitat pionera de Català-Roca, Joan Colom o Xavier Miserachs es mostren la dignitat inquietant de García-Alix o el lirisme contingut d’Humberto Rivas, se’ns revelen la personalitat com a autor de Josep Maria Casademont, la mirada obliqua i punyent de Juan Manuel Castro Prieto o el realisme clàssic de Gabriel Cualladó, entre d’altres. Soledat, seguretat, fragilitat, joia i melancolia, vitalitat i vellesa: anem retrobant els signes que fan la persona inscrits a la pell o esculpits a les formes del rostre.
En paral·lel a l’acurada dimensió estètica que ofereix l’exposició, es proposa un estimulant dispositiu pedagògic, amb un laboratori participatiu que permet animar les visites i rebre diferents activitats per a grups. La pertinença d’aquest format i la qualitat de les propostes s’ha d’elogiar i encoratjar en aquest temps de precarietat. Caldria demanar, però, que es consolidi la seva continuïtat i una millor freqüència.
L’exposició Cara a cara es podrà visitar a l’Espai d’Art Moritz del Centre Cultural Joan N. García-Nieto de Cornellà de Llobregat, del 5 de setembre al 26 d’octubre del 2013.
A la imatge, "Benedicte" d'Alberto García-Alix.