Mor Miquel Tàpies i Barba, fill de Tàpies i ex director de la Fundació

La Fundació Antoni Tàpies ha comunicat el decés de Miquel Tàpies i Barba, el passat dissabte 12 d'octubre, a l'edat de cinquanta-dos anys. Era el fill petit de l'artista, i va ser director de la Fundació Antoni Tàpies de 1990 a 2010, i president de la Fundació Antoni Tàpies de 2008 a 2011. Per voluntat expressa de la família, els actes de comiat seran en l'estricta intimitat. A partir del dimarts 15 d'octubre, la Fundació Antoni Tàpies posarà a la seva entrada un llibre de condol a disposició de qui vulgui deixar el seu testimoni. La Fundació Antoni Tàpies dedicarà un homenatge al que va ser, des dels inicis de la Fundació, juntament amb l'artista Antoni Tàpies, el seu principal impulsor i responsable. Aviat es donarà a conèixer la data i el contingut d'aquest homenatge.

El Patronat i Equip de la Fundació Antoni Tàpies ha fet arribat als mitjans de comuniació aquest comunicat: "El Patronat de la Fundació Antoni Tàpies, juntament amb l'equip de la Fundació, vol manifestar la seva tristesa i dolor per la mort de Miquel Tàpies i Barba (1960-2013). Va ser el primer Director de la Fundació (entre 1990 i 2010) i el President del Patronat (entre 2008 i 2011), i va contribuir de manera eminent, amb una energia i dedicació exemplars, així com amb la seva inequívoca responsabilitat cívica, a què la Fundació Antoni Tàpies fos una realitat, primer, i a què, després, esdevingués el lloc de referència en la conservació, estudi i divulgació de l'obra de l'artista Antoni Tàpies, així com un centre de referència internacional en el món de l'art contemporani. Miquel Tàpies i Barba sempre va actuar, durant tots aquests anys, amb un insubornable sentit de la responsabilitat, amb la màxima exigència i rigor, i amb una integritat i honestedat ètiques que avui, en el moment de la seva desaparició, constitueixen per a la Fundació un model a seguir i una aspiració a imitar. La seva generositat il·limitada el va portar a lliurar-se en cos i ànima al projecte de la Fundació, mentre en va ocupar el primer nivell de responsabilitat directiva, molt més enllà del que eren les seves obligacions formals, les quals, d'altra banda, va exercir sempre amb una exquisidesa impecable. Va ser ell qui va definir, preservar i assumir la vocació pública de la Fundació Antoni Tàpies com un dels seus trets més essencials i definitoris, i qui li va donar l'impuls d'ambició que ha regit la trajectòria de la Fundació sota la seva direcció i presidència. A partir de finals de 2011, quan va deixar la Presidència del Patronat, va continuar intensament vinculat a la Fundació com a patró i va treballar per articular noves formes de compromís amb el projecte que havia contribuït, com molt pocs, a bastir. El seu altruisme el va portar a contribuir, com tota la família Tàpies, al sosteniment econòmic de la Fundació, i, darrerament, a catalogar i preservar l'arxiu personal d'Antoni Tàpies, a treballar en iniciatives vinculades als nous públics de la Fundació, i a comprometre's en el pla de mecenatge per garantir l'existència i viabilitat futura de la Fundació. I, sempre, sense esperar-ne res a canvi, des d'un discretíssim segon pla, renunciant a qualsevol protagonisme i, fins i tot, visibilitat. En aquesta hora trista, el Patronat de la Fundació Antoni Tàpies i l'equip de la Fundació vol testimoniar el seu reconeixement i el seu agraïment profund per tot el que Miquel Tàpies i Barba ha fet per la Fundació i per l'obra d'Antoni Tàpies, així com per l'art i per la cultura del nostre país i del nostre temps".