El Cercle Artístic de Sant Lluc rep la Medalla d’Or al Mèrit Cultural

El 21 d’octubre, a les  19h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias farà entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Cercle Artístic de Sant Lluc. A l’acte també hi participarà el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana; l’actriu Margalida Minguillón que llegirà la glossa en nom del poeta i pintor, Narcís  Comadira i el president del Cercle Artístic Sant Lluc, Lluís Utrilla.

La Medalla d’Or al Mèrit Cultural s’atorga al Cercle Artístic de Sant Lluc “pels seus cent vint anys d’inestimable labor en la promoció de la  pràctica artística en totes les seves vessants i l’activa i infatigable acció de foment de la vida cultural de Catalunya”.

El Cercle Artístic de Sant Lluc neix l’any 1893 d’una escissió del Círculo Artístico d’un grup d’artistes que promovien un ideal d’art compromès i seriós, allunyat de certes postures bohèmies del modernisme.

En aquests primers anys l’activitat de l’entitat es caracteritza per iniciatives pel foment de la cultura catalana. El sentit de servei al país que anima els seus associats provoca que l’entitat, tot i haver acollit els millors representants de l’art i l’arquitectura modernista – Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Gaspar Homar, Josep Llimona, Eusebi Arnau, els germans  Masriera – s’identifiqui també amb el projecte noucentista. Tant el gran ideòleg noucentista Eugeni d’Ors, com els protagonistes de la institucionalització del projecte, com Josep Pijoan, Francesc d’Assís Galí o Joaquim Folch i Torres en seran socis molt actius. Tampoc hi van faltar els renovadors dels llenguatge plàstic del noucentisme: el Cercle, obert a les engrescadores idees joves i lloc de tertúlia d’artistes i intel·lectuals com Joan Miró, Sebastià Gasch o Joan Prats, va promoure l’any 1918 la trencadora ‘Agrupació Courbet’, a més d’acollir membres d’ ‘Els Evolucionistes’. La participació en els corrents vitals de l’art català continua als anys vint en una altra vessant, l'art religiós, a través dels Amics de l’Art Litúrgic.

El Cercle aconsegueix reobrir el 1951 després d’anys de tancament per ser considerada una entitat “perillosa” per la seva matriu catalanista. La primera dècada d’activitat estarà marcada per la recuperació de les sessions d’apunts i de l’antiga biblioteca, juntament amb la promoció d’exposicions d’art religiós.

Als anys seixanta un grup de joves porta, dins i fora del Cercle, la renovació plàstica: és el ‘Cicle d’Art d’Avui’, organitzador del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i de les MAN (Muestras de Arte Nuevo). Els nous llenguatges s’imposen en les exposicions de l’entitat, que paral·lelament recupera les grans figures que havien marcat la seva història. Serà sota la protecció del Cercle que naixeran els Amics de Gaudí, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, Els Joglars, el Teatre Viu, la Coral Sant Jordi, seccions que van dur a terme una important tasca de resistència cultural catalanista enfront el franquisme.

L’any 1993, i coincidint amb els actes de celebració del seu centenari, van rebre la Creu de Sant Jordi i el premi ACCA de la crítica d’Art de Catalunya. El 2011 va ser declarada associació d’interès cultural per la Generalitat de Catalunya.

El Cercle aposta avui per recuperar la seva projecció ciutadana amb la renovació dels estudis i la promoció d'iniciatives d’alta significació estètica i cívica.