Dominique Gonzalez-Foerster i  Tomás Saraceno presenten 'Más-que-humanas'

El Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i Thyssen-Bornemisza Art Contemporary (TBA21) presenten una exposició d'art contemporani que inclou obres clau de dos dels principals artistes de l'àmbit internacional: Dominique Gonzalez-Foerster i Tomàs Saraceno. La mostra convida l'espectador a reflexionar sobre les tecnologies humanes i no humanes, la cultura del Antropocè, la nostra pròpia intel·ligència i la d'altres espècies i l'atracció i el poder del desconegut. Més-que-humanes és la tercera col·laboració entre ambdues institucions i ofereix, a més, un ampli i significatiu programa d'activitats públiques.

A Opera (QM.15) (2016), Dominique Gonzalez-Foerster apareix caracteritzada com la soprano Maria Callas i sincronitza el moviment dels seus llavis amb algunes de les seves àries més famoses. L'obra forma part d'una sèrie que evoca actrius com Marilyn Monroe o Sarah Bernhardt, en instal·lacions que l'artista anomena "aparicions". El treball es basa en la història de la fotografia, els començaments del cinema i en el sobrenatural i es planteja com "una espècie de sessió espiritista", segons Gonzalez-Foerster.

Per la seva banda, Tomás Saraceno presenta, entre d'altres obres recents, la instal·lació Com atrapar l'univers en una teranyina? (2018), resultat dels seus estudis sobre les teranyines, les complexes estructures s'assemblen a petits universos que superen moltes de les construccions arquitectòniques fetes per l'ésser humà. Saraceno amplifica les vibracions d'aquestes teranyines, com si fossin instruments musicals, fent-les audibles per als visitants. Aquests paisatges flotants creen connexions sensorials a través de diferents ecosistemes, ressonant entre els espectadors per crear una consciència més completa dels sons inadvertits que ens envolten.