L’art, Terrassa, els noms propis mostra les millors obres del col·leccionista egarenc Jordi Planas al Centre Cultural Terrassa. L’exposició treu a la llum una part de la col·lecció de pintura catalana de l’empresari Jordi Planas, considerada una de les més representatives de l’art terrassenc. Es podrà visitar gratuïtament del 17 d’octubre de 2013 al 12 de gener de 2014 al Centre Cultural Terrassa. Estructurada en tres grans blocs (història de la pintura terrassenca; l’escola olotina i el grup d’artistes avantguardistes vinculats a Dau al Set), la mostra se centra en l’art vinculat a la ciutat de Terrassa, concretament aquell realitzat des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Tanmateix, més que una història de l’art, l’exposició esdevé una sociologia de l’art terrassenc, una mostra de l’evolució artística de la ciutat. Miquel-Àngel Codes, doctor en Història de l’Art i comissari de l’exposició, ha seleccionat curosament vuitanta quadres d’un conjunt d’unes vuit-centes obres. Aquestes obres seleccionades han estat agrupades segons el moment històric al qual pertanyen: 1. La Florida. En aquest període, des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil, destaquen les obres de Torras Amengol, Joaquim Vancells i els germans Pere i Tomàs Viver. Dels artistes de la segona generació, destaquen Josep Rigol, Antoni Badrinas, Josep Soler i Diffent, Ramon Cortés i Rafael Benet. 2. Postguerra i primers signes de renovació. Aquesta etapa dels anys posteriors a la finalització del conflicte es caracteritza per ser marcadament conservadora, entre altres, per la inèrcia local centrada en la trinitat pictòrica de Vancells i els germans Viver. No obstant, Jacint Morera i Pere Tort comencen a mostrar els primers signes de renovació. 3. Segona meitat del segle XX fins avui. El context artístic terrassenc d’aquest període es troba fortament influenciat per l’activitat desenvolupada pels Amics de les Arts (entitat organitzadora de la Biennal de Pintura Ciutat de Terrassa), que esdevé un centre impulsor de les noves generacions que abarquen des del naturalisme més tradicional als nous llenguatges artístics.