La llum com a poética principal en intervencions artístiques

L’onzena edició del Fòrum Internacional que l’entitat Sculpture Network organitza cada any va tenir lloc al Kunstmuseum de Celle constituït pel fons artístic del col·leccionista de Hannover Robert Simon, un museu amb la particularitat de ser l’únic del món obert les 24 hores del dia. El fet diferencial del Fòrum de Celle va ser que recollia com a tema central la llum i l’escultura. Això va convertir el Kunstmuseum en una intervenció de llum en si mateixa.

Celle és una ciutat petita que està situada al nord d’Alemanya, entre Hannover, Hamburg i Bremen. Tota aquesta zona està plena de col·leccions d’escultura. Entre aquestes col·leccions cal descatar la Milla d’Escultura, al centre de Hannover, instal·lada per l’exposició universal que es va celebrar a la ciutat l’any 2000. 

Centrant-nos en el motiu central d’aquest article, és important dir que el referent més destacat del fòrum va ser posar en comú experiències i visions respecte al comportament que la llum està desenvolupant en les manifestacions escultòriques o, més ben dit, les intervencions artístiques en l’espai tridimensional. 

Les conferències van recollir idees com ara la visió museística i de historiador, a càrrec de la doctora Julia Otto, directora del Kunstmuseum de Celle i autora d’un catàleg de la col·lecció d’art de llum de Robert Simon. La doctora Mirjam Schaub, professora de la Universitat de Ciències Aplicades (HAW) a Hamburg, va parlar amb una apreciació més filosòfica i conceptual de la llum com a expresió artística. Amb el professor Gerhard Auer, arquitecte i dissenyador que imparteix classes sobre el disseny d’espais arquitectònics amb l’estudi de la llum, es va completar el grup de tres teòrics, que va deixar pas a tres artistes reconeguts en el tractament de la llum en l’espai tridimensional: Waltraud Cooper, participant en la Biennal de Venècia del 1986 i amb obres en diferents col·leccions a tot el mon; Diana Ramaekers, que representa la sang nova dins de les tendències artístiques al voltant de la llum. Per últim comentaré la sorpresa que em va produir l’artista Francesco Mariotti, del qual vam poder apreciar algunes obres de llum de la col·lecció Robert Simon, obres innovadores en el seu moment i de gran qualitat conceptual i artística. Mariotti, personatge d’una gran humilitat, és un artista suïssoperuà que ja ha passat a ser un dels referents mundials en aquesta visió particular de l’art. El més sorprenent és el seu interès per la biodiversitat i el respecte per la natura, demostrat en els darrers projectes, en què treballa en l’estudi dels hàbitats dels cucs de llum i les diferents espècies d’aquest animal.

Les ponències dels artistes d’Esculpture Network es van impartir a la Schafstall, espai propietat de la família Von Richthofen, conegut aviador de la Primera Guerra Mundial, anomenat popularment el Baró Vermell. Entre les ponències que parlaven de llum, cal destacar la de l’artista austríac Christoph Luckeneder, amb els seus cactus de llum, i la de l’artista gironina Mercè Ribera Turró, que va presentar una sèrie a mode de petites escenografies. En aquestes ponències jo també vaig presentar alguns dels meus paisatges de llum amb pianos.

És un fet que la llum representa un element fonamental en les noves tendències artístiques contemporànies en el camp tridimensional, com queda evidenciat per part d’artistes de la talla de Daniel Canogar, Chema Alvargonzález, Eulàlia Valldosera, Maria Dolors Puigdemont o l’artista català més internaciónal, Jaume Plensa, entre d’altres.

(*) Professor del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.