De l'exili a Palafrugell, de Floreal Radresa al Museu del Suro

El dia 7 d'agost a les 19.30 h, s'inaugurarà l'exposició De l'exili a Palafrugell. Pintura de Floreal Radresa. Floreal Radresa(Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1996) va néixer en una família amb arrels anarcosindicalistes. Era fill de Flora Isgleas i Alsina. Nét, per tant, del dirigent obrer de Sant Feliu de Guíxols Francesc Isgleas, que va ser conseller de Defensa del govern de la Generalitat de Tarradellas durant la Guerra Civil. El seu pare també es va exiliar a Perpinyà per motius ideològics, on va conèixer Flora amb qui va ser parella durant 5 anys i varen tenir dos fills, l'Helios i en Floreal. Aquest rerefons polític i reivindicatiu va estar present sempre en la seva obra. Fins l'any 1974 Floreal va passar per diverses ciutats, va néixer a Perpinyà, va viure a París, va estudiar Belles Arts a Brussel·les i a l'escola Massana de Barcelona. Es va iniciar en la pintura de la mà de Josep Bartolí i va realitzar exposicions a diferents ciutats d'Europa. El seu pare tenia una casa a Palafrugell i quan hi va venir l'any 1974 va trobar per primera vegada que era un lloc on plantar les arrels. A Palafrugell, entre el taller i la casa, va créixer la seva família i va desenvolupar una vida al voltant de l'art, acompanyat per la seva parella Joëlle i per un entorn que el va acollir i recolzar en el seu compromís ideològic i crític amb la societat. Ma Lluïsa Borràs, historiadora de l'art i autora del catàleg de l'obra de Floreal, ens diu que "En ell, formalment, la pinzellada és el gest, l'energia que es concentra en els ulls i en la boca del personatge, en la presència cabdal d'un home concret, un home de carn i ossos, pres com a símbol del grup humà. Si la seva pintura va començar per ser agressió brutal, progressivament es va fer sàtira, sarcasme, caricatura, paròdia, burla, visió irònica, fins a esdevenir una imatge més tendra, més pictòrica, més complexa i acurada, més entenedora però mai banal." Eudald Camps, periodista i crític d'art, ens descriu el desenvolupament de Floreal com "extremadament coherent de tot allò que el destí ja havia fixat com a irreversible: el nen de l'exili es va convertir, encara de forma involuntària, en un nòmada arrossegat pels pols d'una família dividida i, només després, va esdevenir l'artista que tornaria al seu país natal, a prop de les arrels paternes —els Radresa de Palafrugell— i maternes —els Isgleas de Sant Feliu de Guíxols—. Molt amic dels seus i polemitzador insaciable, va consagrar la resta de la seva existència a l'elevadíssima empresa de no trair-se mai a ell mateix." Floreal considerava que a l'art abstracte li era massa fàcil caure dins de la pura estètica: "Això per a mi no és art. La pintura, com qualsevol manifestació artística, és expressió. Ha de parlar. Picasso deia que la pintura no era un objecte de decoració, sinó una arma de guerra ofensiva i defensiva contra l'enemic." La mostra reuneix una cinquantena d'obres, pintades entre 1970 i 1996, de realisme expressionista que, tot i els anys que han passat, segueix essent de rabiosa actualitat. L'acte inaugural es farà a l'auditori del museu i s'hi podrà assistir amb reserva prèvia. Es podrà veure fins al 31 d'octubre de 2021.