Una exposició reivindica la figura de Jaume Ministral a la Casa de Cultura

Una exposició homenatja la figura del polièdric escriptor gironí Jaume Ministral i Masià a la Casa de Cultura. La mostra, que s’inaugura dissabte 26 d’octubre a les 12 del migdia, es podrà visitar fins al 14 de desembre, de dimarts a dissabte, de 13 a 21 hores.

Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914- Barcelona, 1982) té una posició de privilegi en la cultura gironina i catalana de la segona meitat del segle XX. Mestre de formació i professió, va desenvolupar una intensa activitat com a escriptor en llengua catalana i castellana que el va dur a moure’s en camps expressius múltiples, des de la novel·la de gènere -juvenil, de ciència ficció, d’aventures i policíaca- fins a una narrativa tan personal com inclassificable. A més, va ser un veritable precursor de la figura de l’escriptor que es mou per diversos mitjans al ser autor de teatre, guionista radiofònic i pioner de la televisió en català.

Coincidint amb la mostra, l’Ajuntament de Girona ha inaugurat la nova col·lecció municipal “Girona. Biografies” amb un volum dedicat a l’autor, l’edició del qual ha anat a càrrec del comissari de l’exposició, Joan Manuel Soldevilla. En el volum hi ha col·laboracions del periodista Narcís-Jordi Aragó, l’editor Alejandro Martínez Viturtia i Teresa Ministral, filla de l’escriptor.

La relació de Ministral amb la ciutat de Girona va ser intensa i apassionada, i va constituir un dels seus senyals d’identitat més profunds. La Girona missaire i integrista de moltes dècades del segle XX,  però també la Girona sorneguera, humana i lúcida van esdevenir en Ciutat petita i delicada, una de les grans novel·les de la nostra literatura, un espai elevat a la categoria de mite literari, com una urbana Macondo o un Yoknapatawpha regat per l’Onyar, el Güell, el Galligants i el Ter.

Va saber crear una obra tan diversa i multiforme com ell mateix, algú que no es podia simplificar amb etiquetes: Catòlic i bonhomiós en anys d’integrisme, catalanista en temps de persecució cultural, gironí a Barcelona, massa lliberal pel franquisme i massa antic per a la transició, Ministral sempre va actuar amb llibertat. Potser per això avui, quan ja ha fet trenta anys de la seva mort i és imminent el centenari del seu naixement, es fa aquesta exposició.

Jaume Ministral va escriure gairebé sempre des de la perspectiva de l’humorista, la qual cosa li permetia distanciar-se de la realitat i veure’n les seves contradiccions. Aquest punt de vista no despertava en ell un sentiment d’amargor sinó una lúcida resposta que pretenia, ni que fos una mica, transformar el món a través del somriure. Fes novel·la, ràdio, televisió, premsa o teatre, va voler observar el món des d’aquesta sensibilitat, de manera que l’humor esdevenia un veritable eix que vertebrava la seva trajectòria.

L’any 1979, i ja en color, es va començar a emetre Doctor Caparrós, medicina general, que posteriorment va tenir continuïtat l’any 1982 amb Doctor Caparrós, metge de poble. La sèrie girava al voltant de les anècdotes quotidianes d’un vell metge que, des de la seva maduresa, mirava amb ironia i bonhomia la realitat que l’envoltava. La producció era un artefacte al servei del popular Joan Capri i també hi intervenien actors consolidats com Matilde Almendros o joves promeses com Joan Pera i Carme Sansa. Per a aquests dos actors, Ministral també va escriure la sitcom titulada Amor meu... que n’ets de tossut, emesa per primer cop l’any 1981.