Mascarell: "L'estat espanyol no funciona, ha d'estar al servei dels ciutadans, no al revés"

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, manté que “L’estat espanyol no funciona. Un estat ha d’estar al servei de la nació, no al revés. Un estat ha d’ajudar a ordenar la vida en comú, l’estat espanyol ens desordena la vida i ens la fa més complicada”. I ha afegit, “si l’estat no funciona, s’ha de canviar. L’estat ha de ser eficient, ben dimensionat i democràtic”, ha afirmat. En contraposició, ha apuntat, “l’estat espanyol és jeràrquic, autoritari i extractiu. Va néixer de part al segle XVIII i no ha aconseguit mai ser l’estat de tots”.

El conseller ha fet aquestes afirmacions en el transcurs de la conferència “En transició: quina política, quina cultura, quin país?” que ha pronunciat avui en el marc del Fòrum Europa. L’empresari de moda i dibuixant Lluís Juste de Nin n’ha realitzat la presentació.

“És difícil que trobeu a Europa –ha assenyalat—un país amb exemples tan perniciosos en contra dels interessos de la gent com succeeix a l’estat espanyol: contínues modificacions en la normativa que regula al sistema educatiu, per al qual s’han fet fins a 8 lleis diferents; indiferència general davant l’elevadíssima taxa d’atur que pateix el país, cosa que si succeís a Alemanya suposaria la suspensió de l’estat; les mancances en el foment de la creació de riquesa, incapacitat de resoldre l’encaix de Catalunya”, ha exposat el conseller de Cultura.

El conseller Ferran Mascarell ha posat de relleu que “som la primera generació que reclama un estat propi per Catalunya” i ha animat a “perdre la por sobre la possibilitat d’un estat català”. “Històricament, Catalunya ha volgut canviar l’estat espanyol. Ara, una generació sencera pensa per primer cop en un estat propi”, ha recordat Mascarell.

El conseller de Cultura ha plantejat que existeixen tres possibles opcions: “la primera, el reformisme des de l’estat espanyol, per això hauríem de conèixer quina proposta té respecte Catalunya; la segona, que la societat espanyola decideixi entrar en escena (intel.lectuals, empresaris...), que reconeguin que cal una solució i plantegin una resposta, o tercera, la resposta catalana, que té un element central fonamental:  el dret a decidir sobre què volem i l’augment de la nostra sobirania, la necessitat de comptar amb un instrument fonamental com és l’estat propi”.

Mascarell ha argumentat que la voluntat de tenir un estat propi “obliga a uns deures, un estat sempre ha de tenir una idea de país, hauríem de ser capaços de posar sobre la taula el model de país que volem”. En aquest sentit, ha manifestat que vol “un estat en què s’hi vulguin mirar les nacions del segle XXI, una nació transfronterera i no pas tancada com les del segle XIX”. I ha prosseguit dient que “una societat civil emprenedora i forta ha de ser l’element constituent del país”. Sobre la idea de país, Mascarell ha afegit que “un estat no es justifica de cap altra manera que orientat al benestar de la gent i s’ha de posar al servei d’una nació culta i educada, amb una societat civil en primer pla”.

El conseller de Cultura ha definit Catalunya com “una nació europea i europeista; sempre ho ha estat i ho seguirà sent, és inimaginable d’una altra manera, una nació profundament democràtica, una nació articulada a l’entorn de les seves ciutats, una nació iberista; tenim interessos enormes compartits amb els ciutadans espanyols, s’han acabat els temps de les fronteres tradicionals”.

Al voltant de la consulta, Ferran Mascarell ha defensat: “D’acord que hem de discutir molt sobre la consulta i el calendari. Però sobretot ens hem de posar al servei d’una sola lògica. Posem el procés en mans de la majoria que s’estableixi al Parlament i siguem molt precisos”.

Sobre la qüestió cultural, el conseller de Cultura ha afirmat que “l’únic que necessita Catalunya és prou sobirania per tenir una bona fiscalitat, una bona llei de la propietat intel·lectual i una bona llei de mecenatge, temes que fa 30 anys que reclamem i no tenim”.

Mascarell ha reiterat que “la imatge de cultura subvencionada és la més contrària a la realitat” i ha refermat que “la cultura catalana és la  menys subvencionada d’Europa i la seva força ve de la seva gent, els emprenedors i les empreses culturals”.