Precarietat i fragilitat a l'ARTFAD

Victòria Campillo guanya l’Artfad d’Or amb “Horts”; Cynthia Fusillo, el de plata amb “Haiku Tea Dress”, i Mireia Coromina, el d’Estudiants amb “Horitzons d’estar” 

Una sèrie de fotografies de barraques de fabricació artesanal i un vestit fet a partir de materials pobres han estat els guardonats als premis de l’Artfad d’enguany. Corren mals temps per a l’opulència. Els objectes rudimentaris, reciclats i reutilitzats s’imposen i ara també en els guardons, organitzats per l’Associació d’Artistes i Artesans del FAD, que pretenen, des de l’any 2003, estimular la recerca, la creació i l’excel·lència en el camp dels oficis de l’art.

A primer cop d’ull, la sèrie Horts, de Victòria Campillo, premiada amb l’Artfad d’Or en la categoria Professional, desconcerta. I és que, quina relació hi ha entre Klee, Miró, Chillida i Tàpies? I, sobretot, què tenen a veure tots aquests creadors amb una barraca? Campillo explica que es troba diàriament amb aquestes construccions precàries que amb la crisi proliferen al Baix Llobregat. La relació amb el nom d’un artista sorgeix, assegura, de manera “instantània, inesperada”. “D’alguna manera –diu– el nom d’un artista ens ha arribat com si fos una marca, i en el meu treball associo aquests noms amb objectes que em recorden o que s’identifiquen amb la seva obra.” L’artista, tot i venir de la pintura, fa anys que es dedica a presentar, a través de fotografies, relacions –gairebé– impossibles entre objectes i els artistes dels quals coneix a fons la seva obra i que han marcat i influït en la seva formació i trajectòria. Així, en el seu imaginari, Bourgeois es vincula a un elefant de peluix; Braque, a una faldilla, o Miró, a una samarreta. I és que, per Campillo, “des de la mirada d’artista, l’art és arreu”. El jurat del guardó, format per l’artista plàstic Francesc Torres, el galerista Carles Taché (que exhibirà a La Taché Gallery les peces premiades amb l’Artfad d’Or i el d’Estudiants), el dissenyador Martín Ruiz de Azúa, el director de la Llotja Escola Superior de Disseny i Art, Francesc Navarro, i la presidenta de l’A-FAD (Artistes i Artesans del FAD), Magda Polo, precisament va destacar d’Horts “l’analogia que s’estableix entre la memòria artística i realitats alienes al món de l’art”. 

El passat 2 de juliol també es va premiar amb l’Artfad de Plata l’obra Haiku Tea Dress, de l’artista Cynthia Fusillo. Es tracta d’un vestit realitzat amb materials precaris: bosses de te, paper, fil, sorra i cabells. En aquest cas, el jurat va valorar “la sensibilitat narrativa i la fragilitat dels materials utilitzats”. “Vaig arribar a aquests materials (paper, fils, sorra, pèl) –comenta Fusillo– a la recerca de la vulnerabilitat i l’autenticitat en l’obra.” Més enllà dels materials reutilitzats, però, pren força la forma, en aquesta ocasió, una peça de roba: “Com a artista dona m’interessa veure el món a través del cos. Utilitzo un vestit, peces que són comunes, per fer més accessible el que és humà i la quotidianitat. Però també m’interessa la metàfora i l’al·legoria d’aquestes peces. Tinc una fascinació amb els vestits, les faldilles, les camises i les sabates. La revelació i l’ocultació, la protecció i l’exposició s’han convertit en els temes de la meva feina”, assegura. Per tancar el cercle de significació de la seva proposta, però, és important destacar la presència del text, com a poemes o aforismes. Per a la creadora, “l’haiku representa la manera com vull treballar i com m’agrada expressar-me. Amb poques paraules, o en aquest cas amb pocs materials, per mostrar el més essencial i el més profund”. 

Finalment, l’obra Garrotxa, de la sèrie Horitzons d’estar, de Mireia Coromina, ha rebut el premi Artfad d’Estudiants. Es tracta d’una instal·lació que presenta  la fotografia d’una vista d’un paisatge important en la biografia de l’autora, que s’acompanya amb una cortina, en què s’ha brodat a mà la línia de l’horitzó que es veu a la imatge. “Els territoris que surten a les peces-cortines d’Horitzons d’estar –descriu Coromina– estan vinculats als meus espais d’existència; és a dir, que cada cortina ha estat pensada per a un espai viscut i per a una sala concreta, una sala de ser en contraposició a la sala d’estar”. La sèrie presenta quatre cortines acompanyades d’imatges d’espais concrets amb vincles diferents: l’ambient rural de Sant Jaume de Llierca, a la Garrotxa; el familiar; Barcelona, on viu, i Palma, el sentimental. Les seves imatges metafòriques relacionen el vincle amb el territori, el paisatge, amb les tasques femenines de la llar. El jurat ha valorat Horitzons d’estar per “la poètica subtil amb una clara economia del llenguatge i l’execució elegant per a un espai determinat”. 

Aquestes tres propostes guardonades es poden veure a l’exposició El millor disseny de l’art, que es fa al DHUB, fins al pròxim 31 d’octubre. A més, s’hi inclouen les 26 obres seleccionades de la vuitantena que es van presentar a la convocatòria d’enguany. Recordeu aquests tres noms: Victòria Campillo, Cynthia Fusillo i Mireia Coromina. El futur de la creació ja és aquí.

A les imatges, a dalt, Horts de Victòria Campillo. A sota, Haiku Tea Dress de Cynthia Fusillo i Garrotxa de Mireia Coromina.