Primera exposició d'Abraham Lacalle a la capital britànica

County Hall presenta fins al 25 d'octubre Forest, la primera exposició d'Abraham Lacalle a la capital britànica. Integrada per una selecció d'obres dels seus últims treballs en gran i petit format, llenç i paper, la mostra presenta al públic britànic un recorregut per la seva obra més recent. Al llarg de la seva trajectòria, Lacalle ha intentat de manera recurrent transformar les seves vivències i experiències en pintura. "Els boscos sempre m'han fascinat, dedico molt de temps a passejar pel camp. Les sensacions que et va generant un paisatge, tot el relat de pensament que tens en un passeig de tres hores i com va el teu cap interioritzant tot és una cosa única i una cosa molt personal ", comenta l'artista. El seu procés comença amb aquarel·les, tintes, dibuixos, etc., que després d'un llarg procés reflexiu van prenent forma en llenços i papers. Un llarg procés de correccions, addicions i sostraccions que va mesurant el ritme de treball. "Estic intentant portar la pintura a una situació extrema, saturada, on la figuració està brutalment sobredimensionada. El color i les formes s'amunteguen. No són res, però tenen una mica d'energia sexual. Radicalment diferenciats, formes i colors, es fonen en un sol element, que és el quadre ", assegura Lacalle. El color és un altre dels seus elements més reconeixibles: "La meva obsessió pel color ve de lluny. Abans meus quadres depenien més del dibuix però ara amb el color conte moltes més coses, cada vegada més construeixo les formes amb masses de color ". Amb múltiples referències a la història de la literatura com a gran amant de les lletres, el tema del paisatge ha estat una cosa molt recurrent al llarg de la seva trajectòria. El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, un viatge al centre del bosc on un troba el costat més brutal i primitiu de l'home, o La carretera, de Cormac McCarthy, són influències literàries que recorden a l'artista sensacions ja viscudes . "Sembla contradictori, però de vegades el bosc es converteix en ciutat. La soledat del bosc fa que paradoxalment sigui molt fàcil observar-te i vigilar-, perquè si tu t'amagues l'altre s'amaga també ".