Mecanismes de porositat: QUAM 2012

Ja fa alguns anys que determinats centres d’art han evidenciat l’interès per l’educació i han facilitat les estratègies i han aportat metodologies pròpies per incrementar el potencial evident de l’art dins l’àmbit educatiu. Tot i això, hi ha un camí que aposta per anar una mica més enllà, per la transversalitat plena entre diferents disciplines, un seguit de propostes que creuen que la transmissió i generació de coneixement des del punt de vista artístic està necessàriament lligada a l’antropologia, l’urbanisme, l’ecologia o la tecnologia i que, per tant, l’art pot esdevenir un dispositiu òptim des del qual no només explicar sinó també accionar el desenvolupament en genèric de la cultura en un territori o en un espai social.

Per això, a l’hora d’impulsar projectes o metodologies que connecten l’esfera educativa i l’artística, no només s’han de tenir en compte els objectius propis de cada àmbit, sinó que també caldria pensar quins poden ser els objectius comuns de les persones, els espais, els àmbits i/o institucions que formen part d’una pràctica artisticoeducativa determinada.

Mecanismes de porositat. Interseccions entre art, educació i territori és el títol d’una publicació sorgida d’un seminari amb el mateix nom organitzat en el marc de la QUAM 2012 gràcies a la iniciativa d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies i Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre. 

El llibre es pot utilitzar com una guia per conèixer i reflexionar sobre propostes creatives que cerquen la transdisciplinarietat entre els àmbits social, educatiu i artístic (cultural), ja sigui perquè són projectes en relació directa amb la ciutadania a través de l’espai públic o perquè es tracta de treballs que podríem anomenar artisticosocials, aplicats a contextos i situacions temporals específics. Un seguit de propostes que també han de fer front a adversitats, com ara la dificultat per ser enteses com a factors de renovació social, retallades o manca de polítiques específiques que s’entesten encara a veure l’art i la creació artística com un producte de luxe, deslligat del context en què es produeix. D’aquí que la publicació posi èmfasi a destacar un seguit d’iniciatives, l’objectiu de les quals sigui fer veure l’art com a producció cultural, una activitat que persegueix l’interès col·lectiu. 

En aquest sentit, cal destacar les experiències d’Arteleku, a Gipúscoa, i l’assemblea Amarika; el col·lectiu Las Lindes, sorgit el 2009; el projecte educatiu DEAC-MUSAC; el Proxectoterra, iniciat l’any 2000 des del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Galícia; l’aportació de la investigadora Maria Acaso i la necessitat de crear alternatives als models educatius hegemònics; el programa Cinema en curs; el projecte Zona Intrusa, impulsat per l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Mataró amb la col·laboració de Can Xalant, entre d’altres. La publicació es clou amb un capítol que, sota el títol L’aula al pati”, pretén analitzar de manera exhaustiva i documentada diferents interaccions entre art i educació de manera específica.