El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, ha presentat el dia 14 de novembre la conferència “Gaudí i els seus col·laboradors”, en el marc del cicle “Els Dijous de la Nau Gaudí”. La sessió ha anat a càrrec d’en Daniel Giralt-Miracle, crític, historiador de l’art i l’arquitectura, i especialista en Gaudí (va ser comissari general de l’Any Internacional Gaudí al 2002), qui ha fet un recorregut per la biografia de l’arquitecte desvetllant que el personatge, més aviat conegut per treballar en solitari, va ser en realitat “un home que sabia treballar en equip” . Giralt-Miracle ha mostrat l’ajut i l’aportació que van fer a la seva obra arquitectes, escultors, fotògrafs, modelistes, artesans, vitrallers, etc, que van ser sol·licitats pel propi Gaudí i que van contribuir a enriquir el seu llegat, i ha dit que “conèixer l’aportació d’aquestes col•laboradors ajudarà a entendre la riquesa, la varietat i els valors tècnics i estètics inherents a l’obra de Gaudí”.
Entre aquests col·laboradors cal destacar Francesc d’A. Berenguer, l’home de més confiança de Gaudí; Joan Rubió, que l’ajudà en els càlculs de les estructures; Josep M. Jujol, la seva mà dreta en tot l’artístic; Domènec Sugrañes, que es va implicar molt en el seu obrador; Francesc Ràfols, amic, company i biògraf; Francesc de Paula Quintana, que seguí de prop el seus projectes i aportà grans solucions en el desenvolupament de la seva geometria; Cèsar Martinell, que des de jove recollí el seu llegat; Joan Bergós, que el va conèixer de prop i ens ha explicat moltes dades relacionades amb el seu pensament i el seu “modus operandi”; Isidre Puig Boada, que aportà solucions tècniques dins del camp de la geometria reglada, i Lluís Bonet i Garí, que, un cop mort Gaudí, va mantenir l’esperit constructiu del mestre. També a aquests arquitectes cal afegir escultors importants com els Matamala i artistes com Llimona o Torres-García.
Segons el mateix Giralt- Miracle “s’ha divulgat la idea que Gaudí era un geni isolat, un creador individualista, que tot s’ho feia sol. Però no era així. Gaudí era un home de caràcter, tenia les idees molt clares, i treballava de manera eminentment científica, sotmetent-t’ho tot a un procés empíric, però sol•licitava sovint l’ajuda de totes aquelles persones que podien enriquir les seves obres, tècnica o estèticament”.
Aquesta nova edició de “Els Dijous de la Nau Gaudí” estarà dedicada fins a finals d’any a la figura de l’arquitecte que fa 130 anys va construir a Mataró el seu primer edifici –únic al món– i que va ser restaurat l’any 2002 per l’arquitecte mataroní Manuel Brullet. Es dóna la circumstància, a més, que el 1883 va ser l’any en que Gaudí també va rebre l’encàrrec de la continuació de la construcció del Temple de la Sagrada Família a Barcelona.
L’activitat s’emmarca dins de la celebració de les efemèrides dels tres edificis de la ciutat de Mataró construïts per arquitectes destacats internacionalment, que a més de la nau construïda per l’Antoni Gaudí fa 130 anys, són: el Mercat del Rengle, que compleix 120 anys, obra de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, i l’edifici de La Presó, de l’arquitecte Elies Rogent, que celebra el seu 150è aniversari. Els principis arquitectònics definidors d’aquests tres edificis van ser després utilitzats i desenvolupats pels mateixos arquitectes al llarg de la seva trajectòria professional, inspirant també altres arquitectures de l’època. Totes les activitats que formen part d’aquesta celebració estan organitzades per l’Ajuntament de Mataró, el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, i les Biblioteques de Mataró.
El primer cicle “Els Dijous de la Nau Gaudí” es va posar en marxa el 2012 en el marc de la seu de la Col·lecció Bassat, on mensualment es presenten conferències protagonitzades per experts en art. El cicle ha conformat un espai obert de debat i de diàleg a l’oferta cultural de la ciutat de Mataró el segon dijous de cada mes a les 19.30h a la Nau Gaudí.