Mataró impulsa el primer manifest en defensa del llegat de l’obra de Gaudí

La ciutat de Mataró, on es troba la Nau Gaudí, el primer edifici construït per l’arquitecte Antoni Gaudí ara fa 130 anys, ha liderat la signatura de la “Declaració de Mataró”, el primer manifest en defensa de la conservació i el manteniment del llegat gaudinià, que reuneix per primera vegada als seus principals representants. La signatura d’aquest document suposa l’inici de l’any “Gaudí  Mataró 130”, que commemora l’ aniversari de la construcció de la Nau Gaudí, “km 0” de l’obra gaudiniana, i que inclou diversos esdeveniments amb l’objectiu de divulgar aquesta obra per tal que s’incorpori definitivament a la ruta per l’obra de l’arquitecte. El crític i historiador de l’art especialitzat en Gaudí Daniel Giralt-Miracle ha sigut designat comissari d’aquesta activitat, que organitza l’Ajuntament de Mataró amb el suport de La Fundació La Caixa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha avançat als mitjans de comunicació la creació del Consell Gaudí, que reunirà els gestors de tota índole del patrimoni que ha deixat a Catalunya Antoni Gaudí amb l’objectiu de coordinar-se en la preservació, impuls i difusió de la seva obra. Es tracta d’un projecte d’àmbit nacional que sorgeix de la iniciativa local, a diferència de l’Any Gaudí celebrat el 2002 amb motiu del 150 aniversari del naixement del genial arquitecte. L’alcalde de Mataró, Joan Mora, ha agraït el reconeixement que obtindrà la primera obra de Gaudí, acabada el 1883 i encarregada per Salvador Pagès per a la Cooperativa Obrera Mataronense tan sols 14 dies després que obtingués la seva titulació. Mora també ha volgut destacar l’esforç de concertació público-privada que representarà la futura constitució del Consell Gaudí i ha esmentat que l’acte de dissabte és el punt de partida d’un projecte ambiciós.

Per la seva banda, el comissari de l’any “Gaudí Mataró 130”, Daniel Giralt-Miracle ha dit que la Nau Gaudí de Mataró “és conceptualment, l’obra de la manera de fer i de pensar d’en Gaudí” i ha proposat que s’iniciï el procés per demanar a la UNESCO que l’edifici passi a formar part de les obres que són “patrimoni de la humanitat” a tot el món.

La Nau Gaudí de Mataró és el lloc escollit per a la signatura, el 23 de novembre, de la “Declaració de Mataró”, la manifestació en defensa de la conservació, el manteniment i la difusió del llegat gaudinià, reconegut nacional i internacionalment com una part rellevant del nostre patrimoni. Signaran aquest manifest els representants de la Pedrera, la Casa Batlló, la Casa Vicens, la Torre de Bellesguard, el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell, els Pavellons de la Finca Güell (Universitat de Barcelona), el Park Güell (Ajuntament de Barcelona), el Col·legi de les Teresianes, la Sagrada Família, Amics de Gaudí, la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, els Ajuntaments de Reus i Riudoms, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Nau Gaudí. Mai abans, s’havia aconseguit reunir a una representació tan important i significativa de l’obra de l’arquitecte català més conegut al món. L’acte serà presidit per l’Alcalde de Mataró, Joan Mora, i pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

La “Declaració de Mataró” suposa un compromís de totes les institucions i entitats de l’univers Gaudí per a treballar conjunta i coordinament en la difusió del seu patrimoni artístic i arquitectònic, col·laborant amb la xarxa d’establiments gaudinians, facilitant l’intercanvi de coneixements i de visites; i promovent, amb l’ajut de les administracions, una web, una guia i un sistema de comunicacions que inclogui tots els edificis oberts al públic a Catalunya.  En aquest sentit, Daniel Giralt-Miracle ha comentat que “Gaudí ha agafat una dimensió global que exigeix una actuació en xarxa amb qualitat, cultura, intel·ligència i sensibilitat”.

A l’acte, Daniel Giralt- Miracle presentarà les activitats que formaran part de l’any “Gaudí 130” que finalitzarà a l’estiu del 2014, i que inclourà visites especialitzades a la Nau, conferències i seminaris; tallers adreçats als alumnes d’escoles i instituts; l’edició d’una guia monogràfica dedicada a l’edifici; i la producció d’un audiovisual. Les activitats acabaran amb la inauguració, a la mateixa Nau, d’una exposició que recollirà el treball sobre l’obra de Gaudí dels fotògrafs del nostre país Francesc Català-Roca, Joaquim Gomis i Ramon Manent.

Giralt-Miracle també comentarà la importància de la Nau Gaudí a l’obra de l’arquitecte en un acte que comptarà amb la presència i l’audició d’una peça musical del compositor Joan Guinjoan, autor de l’òpera Gaudí (2002) i de la "Sintonia Gaudí",  que es podrà escoltar al llarg de l’acte, i amb una intervenció del publicista i col·leccionista d’art contemporani Lluis Bassat.

L’Ajuntament de Mataró ha organitzat jornades de portes obertes a la Nau Gaudí durant  el proper cap de setmana perquè tothom pugui visitar la nau “en estat pur” i apreciar en tota la seva dimensió els 13 arcs parabòlics de fusta que va idear el genial arquitecte per sostentar tota la construcció i deixar lliure de col·lumnes un espai de 600 m2. L’horari d’obertura al públic serà dissabte, de 17 a 20 hores, i diumenge, de 11 a 14 h i de 17 a 20 h.

Fa 130 anys que Gaudí construí la seva primera obra i ho va fer a Mataró per encàrrec de la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense. La nau de blanqueig de cotó no solament és un edifici adequat a la seva funció sinó que també és un manifest de la seva manera d’entendre l’arquitectura i una obra pionera en el seu concepte i en la manera de ser construïda. A la Nau, Gaudí aplica per primera vegada l’arc parabòlic que serà un element determinant en la seva arquitectura posterior, tant en els edificis civils com en els religiosos. L’interès de l’Ajuntament de la ciutat per aquesta peça cabdal de l’obra gaudiniana va portar el consistori a impulsar la seva restauració integral, que va portar a terme l’arquitecte mataroní Manuel Brullet  al 2002, i finalment l’obertura al públic. La ciutat ha volgut celebrar aquest aniversari a través d’una sèrie d’esdeveniments que tenen com a objectiu final divulgar aquesta obra per tal que s’incorpori definitivament a la ruta per l’obra gaudiniana. Curiosament, el 1883 va ser l’any en que Gaudí va construir la Nau de Mataró -la seva primera obra-, però també l’any que li encarreguen la continuació de la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família a Barcelona –la darrera obra, inacabada-.

La Nau Gaudí és actualment la seu de les exposicions de la Col·lecció Bassat, un dels fons més representatius del que ha estat l’art català de la segona meitat del segle XX. L’esperit de la Col·ecció és contribuir, mitjançant la seva exposició, a l’explicació de la successió de circumstàncies i fets que han propiciat l’art dels nostres temps.

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, presidit per l’alcalde de Mataró, Joan Mora, es va constituir el mes de juny de 2010 amb l’objectiu de contribuir a la conservació del patrimoni col·ectiu i la divulgació del coneixement que aquest patrimoni representa pel que fa a uns artistes, a uns corrents, a un territori i a uns períodes determinats. Es tracta d’una iniciativa que aposta per l’art i la cultura del país i que a través de la Col·lecció Bassat contribueix a omplir el buit cronològic pel que fa a la representació d’aquests artistes als museus de Catalunya.

Signataris de la Declaració de Mataró: Nau Gaudí de Mataró (1883) Joan Mora, alcalde de Mataró; Casa Vicens (1883-1888) Anna Herrero Estabanell, membre de la família propietària; Sagrada Família (1883-1926); Esteve Camps, President delegat. Basílica Sagrada Família; Pavellons de la Finca Güell (1884-1887) Oriol Silvestre, Responsable de Comunicació i Relacions Externes, Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura, Universitat de Barcelona; Palau Güell (1886-1890) Carme Perella, Directora del Palau Güell, Diputació de Barcelona; Col·legi de les Teresianes (1888-1889) Maria José Monserrat, Directora General, Col·legi Santa Teresa-Ganduxer Barcelona. Fundació Escola Teresiana; Colònia Güell (1898-1916) Miquel Domènech i Roig, Responsable Tècnic del Consorci de la Colònia Güell, Consell Comarcal del Baix Llobregat; Torre de Bellesguard (1900-1909) Amèlia Roche, Propietària; Park Güell (1900-1914) Carles Domingo, Comissionat d’Alcaldia de Coordinació Institucional, Ajuntament de Barcelona; Casa Batlló (1904-1906) Nina Bernat,  Consellera Delegada, Casa Batlló; La Pedrera (1906-1912) Marga Viza i Boltas, Directora de Cultura, Fundació Catalunya La Pedrera; Ajuntament de Reus, Miquel Domingo, Regidor d'Urbanisme; Ajuntament de Riudoms, Eudald Salvat Mestre, Alcalde en funcions de l'Ajuntament de Riudoms i President de la Fundació Gaudí de Riudoms; Amics de Gaudí, Gustavo Garcia Gabarró, President Càtedra Gaudí - Universitat Politècnica de Catalunya, Jaume Sanmartí, Director; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,  Lluís Comeron, Degà i Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pepe Serra, Director.

A les imatges, a dalt, un moment de l'acte. A sota, Daniel Giralt-Miracle durant la seva intervenció.