"Josep M. Corredor (1912-1981): de casa a Europa" al MUME

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera presenta del 30 de novembre del 2013 al 12 de gener del 2014 l’exposició Josep M. Corredor (1912-1981): de casa a Europa.

Cent anys després del seu naixement a Girona i trenta-dos després de la seva mort a Perpinyà, Josep Maria Corredor torna a casa. En el centenari del seu naixement, a través de la celebració d’un Simposi, d’un concert d’homenatge, la reedició de les seves cèlebres Converses amb Pau Casals, la publicació de l’antologia d’articles Contra la valoració de la mediocritat i amb aquesta exposició, s’ha volgut reivindicar la importància de Josep M. Corredor com a intel·lectual. En efecte, Josep M. Corredor, home rellevant de l’exili republicà a la Catalunya del Nord i testimoni sense fissures d’un catalanisme modern, republicà i europeista, va ser un dels assagistes catalans més importants de la segona meitat del segle XX,.

Josep Maria Corredor i Pomés (Girona, 1912- Perpinyà, 1981) és, doncs, un dels conreadors del genere assagístic més dotats en llengua catalana del segle xx, figura clau de l’exili català, al costat, entre altres, de Pompeu Fabra, Carles Riba i, sobretot, Pau Casals, de qui fou amic i secretari personal i de qui publicà el llibre Converses amb Pau Casals, traduït i publicat en catorze països diferents. Abans de l’exili, Josep M. Corredor, de la mà de Miquel Santaló i els germans Rahola, va freqüentar els cercles culturals més actius de la Girona republicana. De manera precoç, l’any 1931 va esdevenir col·laborador habitual del diari L’Autonomista. També va destacar com a jugador del Girona Futbol Club. Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Girona i més endavant va cursar la llicenciatura de Pedagogia a Madrid, on fou alumne d’Ortega y Gasset. Traslladat a Barcelona per acabar els seus estudis va tenir com a professor un altre il·lustre filòsof com Joaquim Xirau.

Acabada la Guerra Civil, arran del seu compromís republicà, Josep M. Corredor va emprendre el camí de l’exili. Després d’un temps de penúries, va aconseguir allotjament a la Residència d’Intel·lectuals Catalans de Montpeller. En aquest lloc es va poder relacionar amb personalitats de referència de l’àmbit cultural català. A França va acabar una llicenciatura i es va doctorar l’any 1948 amb un treball sobre el poeta Joan Maragall. Durant el seu llarg exili, sempre va viure amb l’esperança del retorn i, tot i que ho podia haver fet, no es va acabar d’establir del tot professionalment a França. El perllongament de l’exili va comportar que vivís en una certa inseguretat combinant feines diverses. Va ser professor al Liceu Aragó i professor lector a la Universitat de Perpinyà. També fou traductor de les Nacions Unides. Alhora, durant l’exili no va deixar mai de banda el seu activisme polític i cultural, cosa que va implicar que mantingués vincles amb la resistència antifranquista i, sobretot, amb l’activisme cultural de recuperació que s’estava duent a terme des de l’interior del Principat. En aquest sentit, per exemple, des dels inicis dels anys seixanta Corredor fou articulista en mitjans com Serra d’Or i Presència.

L’intent de retorn, després de la mort del dictador, no fou ni molt menys satisfactori. Tot i un discret càrrec com a inspector d’Ensenyament a Girona en els darrers anys de la seva vida, la fractura de la guerra i la ferida de l’exili li van impossibilitar adaptar-se a una nova realitat que no era segons com ell havia imaginat. Instal·lat a Perpinyà, el desencís el va conduir al suïcidi l’any 1981.

Aquesta multiplicitat d’activitats al llarg d’una vida profundament marcada per l’experiència de l’exili i l’ensorrament d’uns ideals catalanistes, republicans i europeistes converteixen Josep M. Corredor en un cas singular, en un testimoni de dignitat en la derrota.

La mostra, comissariada per Francesc Montero i Oriol Ponsatí-Murlà i produïda pel Museu d’Història de la Ciutat de Girona / Ajuntament de Girona, pretén destacar les múltiples facetes de la trajectòria de Josep Maria Corredor com a intel·lectual compromès, especialment durant la seva llarga estada a la Catalunya del Nord. A l’exposició es ressegueix el seu viatge vital i intel·lectual mitjançant l’exhibició de materials molts diversos gràcies a les cessions de la mateixa família Corredor, de l’Arxiu Municipal de Girona, de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, i de les col·leccions particulars d’Albert Rossich i Victòria Clares Vigo) des de llibretes d’apunts, fotografies a correspondència passant per totes les edicions dels seus llibres. Alhora, una modesta escenografia recrea, amb objectes originals, l’estudi i la biblioteca personal que tenia al seu habitatge de Perpinyà.