Miguel Condé exposa a la Galeria Antonio de Suñer

Miguel Condé ha estat pintant durant tot el passat estiu en el seu estudi sitgetà del carrer de sant Bonaventura l’exposició que va inaugurar el mes d’octubre a la galeria d’art Antonio de Suñer al madrileny i cèntric carrer del barquillo (neula, ocre).

La galeria Antonio De Suñer de Madrid és la continuadora de la galeria Sen (1969–2009) dedicada a l’art figuratiu i que durant quaranta anys fou dirigida per Eugenia Niño, col·leccionista i editora de llibres de artista (Los replicantes), edicions de obra gràfica (Ovejas al lobo) i que, també ha editat llibres sota el segell Vuela Pluma Ediciones.

Miguel Condé hi presenta pintures de gran format datades durant l’any en curs i a més també hi exposa treballs a l’oli sobre panel de mida mitjana i els seus dibuixos a tinta damunt de pergamí en un format de llibre obert. L’escriptor, historiador i crític d’art, col·laborador del diari ABC, Álvaro Martínez-Novillo, signa la introducció del catàleg editat per aquesta ocasió amb un text  titulat, Miguel Condé: tradición y modernidad (con permiso de don Pedro Salinas). Martinez-Novillo vincula l’obra de Miguel Condé amb els pintors del Quatrocento italià de qui en segueix l’estela de manera renovada. En destaca també el caràcter figuratiu i com els personatges que Condé crea estableixen entre ells una comunicació viva. Cita Boccacio qui va escriure sobre la revolució plàstica que Giotto originà. Esmenta els murals de Piero della Francesca a Arezzo de qui Condé n’extreu la naturalitat i l’elegància. En definitiva Martínez-Novillo intenta trobar les connexions entre la tradició dels pintors renaixentistes passant pel genet polonès de Rembrandt fins a l’originalitat de Condé, un artista que ens manté intrigats en el seu món d’inquietants personatges que dialoguen amb gests.

Sempre hem cregut que les obres de Miguel Condé amaguen tant com mostren una autobiografia, que és la del mateix pintor i dibuixant. Tot i així aquestes teles que ara es presenten a la madrilenya galeria d’art Antonio De Suñer estan enunciades sota les sigles S/T (el sense títol que dóna llibertat a imaginar-nos i titular-les nosaltres mateixos). Les figuracions de Miguel Condé estableixen una complicitat amb l’espectador. Hi representa tota una gamma de sentiments latents a través d’una combinatòria entre l’anatomia i les fisonomies que tant recorden Saskia, la muller de Rembrandt van Rijn. A més a més el joc de geometries i d’enigmàtiques trames venen a corroborar la contemporaneïtat del artista. Allò vell, com ho són els vetusts pergamins de les tapes i el llom dels antics llibres, Miguel ho ha volgut recuperar posant-ho en circulació a base d’aquests seus dibuixos emblemàtics i enigmàtics, carregats de simbolismes arcaics que ell renova amb tocs de color o amb geometries impossibles.  Renovació també en el sentit generacional. Miguel Condé fa una petita concessió explicativa escrivint sobre un d’aquests panels pintats a l’oli, al peu d’una figura vermella damunt un fons blau: Gran Papà, pour Max con afecto i cariño 2013, una dedicatòria que delata la seva predilecció i la projecció vers el seu net Max, el fill d’Amadeo i Dawn. Aquest avi (gran Papà), que és Miguel Condé, explica l’origen del món, dibuixant i pintant  i ho fa des de l’alçaria de qui ha vist moltes coses i mai no troba el moment d’anar-se’n a dormir. Una darrera imatge és la d’un fotògraf de perfil captant l’instant efímer.

 A la imatge, Miguel Condé i una de les seves darreres creacions.