Tom Carr presenta Reverberatio al centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú fins al 5 de gener del 2014. Tom Carr és un artista plàstic contemporani, nascut a Tarragona el 1956, actualment viu i treballa a Sant Quirze del Vallès. És professor a l’escola Massana de Barcelona i ha impartit cursos en la School of Visual Arts de Nova York el Centro Galego de Arte Contemporánea de Santiago. Des de l’any 1981 ha portat a terme més de noranta exposicions individuals a ciutats com Lleida, Huarte, Reus, Madrid, Ginebra, Paris, Porto, Basilea, Ceret, Valladolid, Paris, Milà, Barcelona, Pamplona, Burgos, Girona, Graz, Los Angeles, Sevilla, Freiburg, Amberes, Tarragona, Basilea, València, Colònia, Venècia, Lió, Zurich, Hannover entre d’altres.
És autor de nombroses obres públiques situades a Catalunya, Espanya, Austria, California, França i Alemanya. Les seves darreres obres vinculades amb la recerca de la llum i les ombres han estat presentades a Bucarest, Singapur, Melbourne, New York. Tom Carr pertany a la nòmina d’artistes que van cedir una obra per la constitució del fons permanent de la Fundació Stämpfli Art Contemporani de Sitges.
Reverberatio és el títol de la proposta que es mostra al Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú i que s’estén en l’espai públic de la plaça de les Casernes amb una projecció damunt la façana del pavelló esportiu que és també seu de l’Escola Municipal d’Art i Disseny, una instal·lació lumínica que atzarosament fa partícips els vianants a través de la dualitat llum/ombra. L’equip TCTeam format pel mateix Tom Carr junt amb Lourdes Santandreu i Massimiliano Moro són el co-creadors d’aquesta experiència artística.
L’ombra com a instrument expressiu està present en tot el treball plàstic de Tom Carr però explícitament apareix en el vídeo digital titulat Arrival-Departure presentat el passat febrer en el Streaming Museum de Nova York i en col·laboració amb l’Art Plural Gallery de Singapur a través de pantalles localitzades en diversos indrets dels món. Les siluetes de personatges transportats per unes escales mecàniques, unes que pugen i altres que baixen, conjuguen aquest concepte de trànsit propi d’un aeroport. Aquest vídeo es projecta a La Sala.
En quant a les peces escultòriques són formes geomètriques planes que es desenvolupen en l’espai adquirint volum i generant trames i ombres que es projecten. Així un cercle per acció de la tisora esdevé hèlix creant la sensació de moviment en base a l’espiral. Fina Duran, comissaria de l’exposició, posa l’èmfasi en la forma (cercle, espiral, hèlix i piràmide), l’espai, el temps , el moviment com a generador d’energia i la llum com a mitjà escultòric.
A partir del cercle, forma primigènia a la que Tom Carr atorga un simbolisme profund, es desenvolupen conceptes geomètrics que tot i la seva simplicitat conformen un llenguatge que trobem en la natura: des de les fulles i les tiges de les plantes fins a les formes de les galàxies més allunyades. Tom Carr ens suggereix un recorregut imaginari per les formes i ho fa d’una manera sintètica i minimalista. L’exposició comptarà amb una visita comentada a La Sala a càrrec del mateix autor el proper diumenge 1 de desembre.
A la imatge, detall del desenvolupament en l’espai d’una espiral de Tom Carr.