La Fundació Lluís Coromina inaugura “Andar-i-ego” de Pep Mata a El Puntal

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila va inaugurar, acompanyat de Lluís Coromina, president de la Fundació Lluís Coromina, Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, Eulàlia Grau, Pepe Mata i Ricard Planas, a El Puntal de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles, l’exposició ”Andar-i-ego” de Pep Mata? que es pot visitar del 30 de novembre del 2013 al 25 de gener del 2014. La mostra ha comptat amb la curodoria de Ricard Planas, director artístic de la Fundació Lluís Coromina i de la revista bonart. Ha comptat amb la col·laboració de Bonart Cultural, Observatori del Paisatge, Grup Agrienergia, Edicions Saragossa, GEiEG, Centre Excursionista Banyoles, Revista Vèrtex, FEEC, Ajuntament de Banyoles, Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya.

La mostra presenta una quarantena d’obres del creador Pep Mata (Barcelona, 1958), fotògraf i professor del Departament d’Escultura, que imparteix l’assignatura d’escultura i paisatge en els estudis de Grau de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. 

La selecció d’obra neix a partir del seu treball andar-i-ego: trazador de caminos y direcciones, una publicació que veié la llum el juny del 2013 i que consta de 122 imatges, concebudes com a tríptics panoràmics, que, en diverses sèries, s’intercalen entre els textos de Joan Nogué, del mateix Pep Mata, Atilio Doreste, Domènec Corbella, Ascensión García, Ricard Planas, Jaume Ferràndez, José Antonio Asensio i Eulàlia Grau, a cura d’Edicions Saragossa, la Universitat de Barcelona i Bonart Cultural.

El treball de Pep Mata se centra en la captació de l’espai, però també en la recerca d’aquest espai, en la voluntat de transitar-lo, tant per contemplar-lo com per viure’l, immersos en una experiència que ens duu més enllà de l’element visual i que condueix a antics ressorts d’una memòria oculta i quasi oblidada, la d’aquell antic caminant que descobreix mons que sempre esdevenen nous, en la línia d’altres creadors contemporanis, com ara Richard Long o Hamish Fulton. En paraules d’Ascensión García, “el recorregut es converteix en una acció estètica”.

Mata parteix de la fotografia en blanc i negre, de la captació dels cims de les muntanyes, concretament, d’altituds superiors a dos mil metres del Pirineu oriental i central, realitzades entre els anys 2002 i 2005. Cada peça és dividida en tres fotogrames que conformen un panorama de 90º: el cim que tenim enfront, el paisatge de l’esquerra i el de la dreta, deixant marge per ésser conscients del nostre punt de vista, el del fotògraf-caminant-espectador i el d’aquell espai ignot situat a la nostra esquena.

Les peces combinen l’element descriptiu, la càrrega simbòlica que prové tant de la cultura occidental, com de l’oriental i la informació concreta que ens remet al coneixement científic de les dades exactes de lloc i temps. 

A través del seu treball, Pep Mata ens convida a “percebre el nostre lloc a la Terra des del punt de vista simbiòtic” a “recuperar el sentit físic, l’ecologia del lloc, el sentit tangible de connexió a un lloc” en una íntima connexió entre allò que és físic i allò metafísic, a través d’un recorregut “com a successió de llocs, com a quadern de bitàcola, com a llibre d’imatges”.

A les imatges, inauguració de l’exposició presidida per Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (Fotos Pere Durán).