"Collserola: Quatre estacions" i "Capitells al fresc" de Joan Tortosa a Pou d'Art

Joan Tortosa presenta Collserola: Quatre estacions i Capitells al fresc del 14 de desembre del 2013 al 5 de febrer del 2014 a Pou d'Art del carrer Balms, 35 de Sant Cugat del Vallès.

De Collserola: Quatre estacions Joan Tortosa ha escrit que “De nou Collserola. És per mi l'eterna constant que segurament es mantindrà viva mentre tingui consciència d'aquesta humil serralada a la qual m'hi sento poderosament atret des d'aquell dia que per primera vegada m'hi van portar a berenar a una de les fonts.  Amb el temps, i a través de tots els sentits, he anat copsant la riquesa incomparable de les formes, les textures, els colors, ara el bramul, ara el murmuri del vent, els cants dels ocells, la remor de les petjades a la dura llicorella, les suaus a la flonjor de les molses, el cruixir de les fulles mortes o els silencis protagonistes absoluts, que m'han despertat tota mena de sensacions.  I els periòdics variats matisos: a l'hivern un bosc més auster, a la primavera la fresca renovació tendre, a la tardor una simfonia acolorida i a l'estiu el contrast rutilant  d'ombres i llum. Tot plegat compon un conjunt que es fa present a l'hora de pintar i és inevitable deixar-se prendre per aquesta màgia, tant a nivell conscient com inconscientment.  Per això, a les “Quatre estacions” no cal buscar-hi les singularitats de cada estació  ja que el bosc  té la facultat de confondre en la variada orografia de valls i subvalls fresques i humides i de les carenes ressecades. Un món divers, però, en conjunt, harmònic”.

Pel que fa a Capitells al fresc ha comentat que “havia d'arribar el dia en que la tècnica de la pintura al fresc sortís de la monumentalitat dels grans murals i es fes propera, pràctica i a petits bocins per tal de poder tenir una mostra manejable d'aquesta ancestral tècnica que decorà les mansions romanes i omplí de meravelles  els absis de les esglésies romàniques del Pirineu.  Sense voler emular les grans obres del passat l'he volgut fer assequible, conjuntament amb un altre element  tan atractiu per mi com representar en les petites peces de terra cuita la meravella dels capitells del claustre de Sant Cugat. Un dia, el color els feu vibrar en la austeritat del recinte on, com a mostra, tan sols s'ha conservat en els ulls d'alguna figura. Ara, després de vuit segles, els dono nova vida amb el color a través del meu prisma personal,  però fent servir la tècnica del fresc, tan vella i bella, de les cultures artístiques del passat que l'han emprada en els seus grans murals”.