Notícies
‘Bronko’, del blanenc Isaac Ulam, Premi al Millor Film al Festival d’Arizona 2019
Anna Carreras i Aubets
blanes - 25/09/19
La pel·lícula ‘Bronko’, escrita, dirigida i protagonitzada pel polifacètic artista blanenc Isaac Ulam, ha rebut el Premi al Millor Film a l’Arizona Underground Film Festival 2019 celebrat a Tucson, Estats Units. El veredicte del Gran Jurat del Festival de Cinema d’Arizona, que l’ha proclamat com a millor pel·lícula, l’ha conegut de primera mà Isaac Ulam en territori nord-americà, on s’hi ha desplaçat aquests dies, acompanyat de l’ajudant de realització i co-protagonista del film, Fàtima Ponsdomènech.
El festival, que s’ha celebrat del 13 al 22 de setembre, havia triat el film català perquè formés part de les cinc pel·lícules de la selecció oficial del jurat, que finalment ha proclamat ‘Bronko’ com la millor. Isaac Ulam, lògicament satisfet amb la notícia, també ha avançat la petició que s’ha fet des d’un altre festival de cinema de Los Angeles perquè el film també hi competeixi. ‘Bronko’ ha estat rodada en escenaris de Blanes i d’altres localitats del país, i està escrita en llengua catalana.
El què planteja el llargmetratge és la visió ascètica sobre una persona –el personatge Bronko que interpreta Isaac Ulam i que dona nom al film- que detesta el model social disfuncional que aquesta societat proposa, i opta per la via de l’autodestrucció. La solitud, l’addicció, la supervivència, el sacrifici humà i un fort component ideològic converteixen a Roman Di Martino, ‘Bronko’, en el símbol d’una mena de nou redemptor contemporani.
El propi Isaac Ulam explica que, quan va decidir escriure aquest llargmetratge, l’interessava plasmar una de les qüestions que m’és l’inquieten de la condició humana: la seva capacitat d’autodestrucció. Va escriure el guió en un temps rècord, en dues setmanes, ja que en certa forma la història és autobiogràfica i reflecteix algunes de les seves experiències com a addicte. Alhora, a través de la història que planteja, no deixa de ser una crítica social i un acte de profunda espiritualitat, i prefereix interpel·lar al públic cara a cara abans de seguir nedant en les tranquil·les aigües que hagués significat quedar-se només amb l’anècdota de retratar el perfil d’un addicte.
Et poden
Interessar
...
