Roby exposa a Lux Art Gallery

Roby és el nom amb que signa els seus treballs i pel que tots coneixem l’artista sitgetà Roberto Franco; múltiple, eclèctic, tot terreny. Roby pinta, esculpeix, maquilla, construeix, modela, idea i realitza tota sort d’artefactes i fantasies; és un self made man, un creatiu en estat pur que entre moltes experiències,  per citar-ne alguna de les més reeixides, ha treballat a l’obrador de la barcelonina pastisseria Escribà fent realitat en xocolata les il·lusions i els desitjos més sublims.

En la Lux Art Gallery, al número 7 del carrer Santiago Rusiñol, de Sitges la que podríem anomenar galeria d’art i sala d’exposicions més petita de Sitges, va inaugurar l’exposició aquest versàtil i sempre sorprenent sitgetà, Roby. En aquesta ocasió va anunciar-ho amb un cartell de mascara de carn amb ulls, els seus propis ulls, sempre expressius i  disposats a veure-ho tot amb un altre enfocament.

L’aerògraf  és un estri que Roby domina gairebé a la perfecció i que degué demanar als reis d’Orient ja fa més de quaranta anys quan era un col·legial del Barrachina; amb l’aerògraf una mena de pinzell a propulsió d’aire comprimit, Roby ha realitzat innumerables obres, sobretot les decoracions corporals de colles carnavalesques i també els exemples que ara podem contemplar en aquesta nova mostra heterogènia i tècnicament diversa; qui no conegui la plurivalència d’en Roby podria pensar que és una exposició col·lectiva, ja que hi trobem  des d’exemples de tècniques pictòriques tradicionals, com l’estergit amb plantilla fins a d’altres mètodes en que s’utilitza el relleu de materials extra-pictòrics: poliuretà expandit i acolorit representant l’explosió del Big Band, univers en creixement.

 Qui entri en aquest quartet de reixa, que Rafa Ibañez Jr. ha convertit en la galeria d’art més petita del món, hi trobarà penjats el retrat del indi americà Noah Seatle (1786-1866) que va escriure i publicà una carta que és tinguda com la declaració i primer manifest en defensa del medi ambient:  Com es pot comprar o vendre el firmament? Qui pot comprar l’escalfor de la terra o la velocitat de l’antílop?...  on és el matollar? Destruït. On l’àliga? Desapareguda. S’acaba la vida i comença la supervivència, tota una referència que no ens pot passar desapercebuda. Altrament Roby presenta dibuixos a l’aerògraf de cavalls, símbol de la llibertat i de la indòmita salvatgia que l’home ha intentat dominar. En altres quadres la temàtica sicalíptica és ben explícita, malgrat que les sanefes de flors i de greques intenten amortir les pin-up deutores de Mel Ramos i Gil Elvgren. En quan Roby es posa a pintar, a espraiar, a aerografiar o a dibuixar amb els retoladors i les plantilles tot és possible: cors trencats, floretes en tres dimensions, gallines galàctiques, cossos carnosos o estàtues maròries...

El darrer cop que varem poder veure una exposició d’en Roby fou al pati de la Biblioteca  Santiago Rusiñol, l’abril passat sota el títol: La mare que va pel vi, en que utilitzava la mare de vi per pintar de manera iconoclasta. També el bar la Guineu mostra habitualment creacions d’aquest sitgetà inquiet i desbordant. Roby és així, un esperit lliure, impossible d’atrapar-lo en una classificació genèrica o de fixar-lo en una tècnica sola: estampacions damunt samarretes, estampides noctàmbules i estimulacions complexes. Un cas únic anomenat Roby ©.

A la imatge, Roby, com a Hamlet, davant d’un seu Drac de Sitges penjat al bar La Guineu.