Ànima... més llum! Ànima... res més! és el títol de l’exposició que l’artista Mario Pasqualotto (Barcelona, 1953) presenta a la galeria Cànem de Castelló del 13 de desembre del 2013 fins al 26 de gener del 2014.
El títol de la mostra fa referència a les últimes paraules que Goethe va dir segons abans de morir acompanyat de Wittgenstein, Riemer i Kräuterm.
La sèrie que compon la mostra és El basar del desig, en la qual, i com ja va fer a la sèrie D-construction Monet, del 2004, el llenguatge tradicional de la pintura, com ara el color, la llum, la transparència i la profunditat, hi continua present, però creat de manera artificial, reduït a simulacre.
El treball de Pasqualotto sempre ha estat sota una forta influència de l’art povera. Els seus treball experimenten sobre la naturalesa de la pintura per conduir els seus codis i el seu llenguatge a una dimensió no pictòrica. L’objectiu i repte de Pasqualotto és el de pintar sense pintar.
En aquesta ocasió l’artista ens proposa una reflexió sobre les fragilitats, les febleses i les emocions humanes.
Les bosses de plàstic són el material de treball emprat per El basar del desig. Les bosses són una icona de la societat industrialitzada, objectes de vida efímera a l’abast de totes les classes socials.Pasqualotto les deforma i els dóna una nova forma. Comprimides entre planxes de metacrilat i il·luminades amb neons, les bosses apareixen com si fossin vitralls, resplendint el simulacre. Com explica Marga Perera respecte a l’obra de Pasqualotto: “No és pintura, tan sols n’és la seva aparença i, per tant, molt més il·lusionista i molt més metafísica.”
A la imatge, detall d'"Àngel" de Pasqualotto. 2013.