La Generalitat commemora els 25 anys del Premi Internacional Catalunya

Una exposició al Jardí del Palau Robert recorda els guardonats en les vint-i-cinc edicions del Premi Internacional Catalunya i reconeix la feina duta a terme pels membres del jurat, mitjançant manuscrits i fotografi­es de gran vàlua històrica. Escriptors, cientí­fics, músics, ­filòsofs, economistes, artistes, activistes... han aconseguit un Premi que ha situat Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals.

La mostra “Premi Internacional Catalunya, 25 anys” es presenta al Jardí del Palau Robert del 13 de desembre al 23 de febrer del 2014, i n’és la comissària Teresa Sala, secretària executiva del Premi. La inaugurarà el conseller de la Presidència, Francesc Homs, el 12 de desembre, a les 12 hores.

La proposta expositiva presenta imatges i cartes dels guardonats, com també documents del jurat. El disseny museogràfic és de l’estudi d’arquitectura Cadaval&Solà-Morales, mentre que el disseny gràfic és de l’empresa Artofmany. Les fotografies són d’Eugenio, Miquel González, Jordi Bedmar i Rubén Moreno. També s’hi projecta un audiovisual, que inclou imatges dels lliuraments, entrevistes als dos presidents delegats del Premi, Baltasar Porcel i Xavier Rubert de Ventós, i un recorregut pels guardonats.

El Premi va ser creat per la Generalitat el 1989 amb l’objectiu de reconèixer i estimular els creadors, oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes, i situar Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals. S’atorga així anualment a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

Durant els 25 anys del Premi més de 1.500 entitats han presentat més de 1.300 candidatures, i 52 personalitats han anat formant els seus jurats, que també han fet propostes al guardó. Institucions de tot el món i els membres del jurat poden presentar cada any candidatures. Els jurats han estat presidits pels successius presidents de la Generalitat, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas actualment, i amb l’escriptor Baltasar Porcel com a president delegat els primers quinze anys, i des de 2004 amb el filòsof Xavier Rubert de Ventós. La Secretaria del Premi és exercida per Teresa Sala, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

El Premi Internacional Catalunya ha tingut sempre una dotació econòmica, actualment de 80.000 euros, i l’escultura d’un artista català: fins ara han estat les obres “La Mediterrània”, d’Eduard Arranz-Bravo; “Quatre barres”, d’Alfredo Sánchez, “Llum”, d’Alberto Peral, i, des de 2005, “La clau i la lletra”, d’Antoni Tàpies.

En les vint-i-cinc edicions del guardó han estat premiades 29 personalitats, atès que alguns anys el jurat ha decidit atorgar-lo a dues persones.

Els guanyadors han estat: Karl Popper, 1989; Abdus Salam, 1990; Jacques-Yves Cousteau, 1991; Mstislav Rostropòvitx, 1992; Luigi-Luca Cavalli-Sforza, 1993; Edgar Morin, 1994; Václav Havel i Richard von Weizsäcker, 1995; Yashar Kemal, 1996; Amartya Sen, 1997; Jacques Delors, 1998; Doris Lessing, 1999; Abdallah Laroui, 2000; Andrea Riccardi, 2001; Harold Bloom 2002; Nawal al-Sa’dawi, 2003; Sari Nusseibeh i Amos Oz, 2004; Claude Lévi-Strauss, 2005; Pere Casaldàliga, 2006; Edward Wilson, 2007; Cynthia Maung i Daw Aung San Suu Kyi, 2008; Bill Viola, 2009; Jimmy Carter, 2010; Haruki Murakami, 2011; Lula da Silva, 2012; Gro H. Brundtland i Malala Yousafzai, 2013.

Una constel·lació de noms propis, amb un pes específic molt important en àmbits diversos. Tal com manifesta l’actual president delegat del Premi, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, “el retrat i la imatge dels guanyadors dels vint-i-cinc anys del Premi Internacional Catalunya els retraten a ells, òbviament, però també crec que ens retraten a nosaltres. En aquesta tria s’hi mostra la nostra sensibilitat artística, científica, literària i política d’una banda; una capacitat d’apreciar i ser sensible quan cal amb l’assenyat, quan cal amb l’eixelebrat; de ser noucentistes i modernistes crònics. Jo diria que el Premi Internacional Catalunya, que avui fa vint-i-cinc anys, és un dels millors símptomes que tenim de qui, què, com som això que en diem els catalans”.