FCC-Segell-banner4
Les excavacions a l’antiga fàbrica Tarrés donen noves pistes de la Barcelona vuitcentista

Notícies

Les excavacions a l’antiga fàbrica Tarrés donen noves pistes de la Barcelona vuitcentista

180x180thumbnail_Centre Pere Planas nou 2021
Entrar al jaciment arqueològic de l’antiga Fàbrica Tarrés és endinsar-se a les entranyes de la ciutat vella de Barcelona i fer un viatge en el temps, cap a un passat gens remot, sinó certament recent, que ens parla de la ciutat industrialitzada prèvia al pla Cerdà i prèvia a l’arquitectura modernista.

Es tracta d’un jaciment d’arqueologia contemporània industrial que té la gran particularitat d’estar ubicat a la nova facultat de Geografia i Història –entre els carrers  Montalegre i Tallers–, i és l’espai idoni pels treballs de camp dels estudiants del Grau d’Arqueologia, impartit en aquest centre. Precisament en la campanya d’excavacions d’aquest estiu, dirigida per l’arqueòleg Jacinto Sánchez i coordinada pel catedràtic Josep Maria Gurt, s’han fet un seguit de troballes, tan estructurals com de material,  que donen noves pistes sobre el procés de fabricació de la ceràmica i sobre la relació de la fàbrica Tarrés amb l’arquitectura i l’edificació de Barcelona.

Es pot saber, doncs, que la fàbrica Antoni Tarrés fou un obrador de ceràmica que produïda tot tipus de peces i que seguia un procés integral de producció, des de la sedimentació del fang a l’assecament de les peces, passant pel modelat –en molts casos manual–, la cocció als forns i l’esmaltat. La producció era àmplia i abastava tot tipus de productes, des dels purament constructius, com rajoles i canalitzacions d’aigua, a elements més decoratius i també utillatge domèstic.

L’arqueologia contemporània té l’avantatge que pot complementar les descobertes dels jaciments amb documentació històrica diversa. En aquest cas, les peces descobertes es poden acarar amb un catàleg, editat per la pròpia fàbrica l’any 1893, que en possibilitarà una datació més acurada. També, saber que una normativa municipal del 1846 va permetre elevar les façanes de Barcelona a un pis mes si es decoraven adequadament, explica l’augment de la producció en terrisseries com la d’en Tarrés. Actualment encara es poden veure més de seixanta treballs de la ceràmica Tarrés en diversos edificis de Barcelona.

A la imatge, Jacinto Sánchez i Josep Maria Gurt (primers per l'esquerra) expliquen les particularitats del jaciment a la premsa. A baix, visita a l'interior de la fàbrica.
Natàlia Lloreta

Natàlia Lloreta Pané (El Talladell, L’Urgell, 1979) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2002) i Postgrau en Creació Publicitària (URL, 2003) i Vídeo Digital (IUA, UPF, 2007). Des de 2020 ocupa la plaça de directora executiva de la Fira de Teatre al Carrer de de Tàrrega. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre entre la comunicació –creació de continguts editorials i audiovisuals, storytelling i documentació– i la gestió cultural –producció, coordinació d’equips i disseny de projectes–. Entre altres, l’any 2014 va fundar amb els eu soci Jesús Vilamajó, el festival Embarrat de Tàrrega dedicat a la creació contemporània. 

Reivindica el seu origen rural i creu en la Cultura com a eina imprescindible de transformació social. Quan posa música és Call me Lloreta i quan recita forma part del Col·lectiu de Resistència Poesia Estripada. 

Et poden
Interessar
...

Baner BonArt 817x68 Agenda Girona Cultura