"Instal·lacions furtives. Narratives de no-ficció" d'Enri Maurí a la Facultat de Belles Arts

Del 26 al 29 de novembre Enric Maurí va presentar l’exposició Instal·lacions furtives. Narratives de no-ficció a la Facultat de Belles Arts en el marc del simposi Internacional Topografies Invisibles, a cura de Teresa Blanch.

La instal·lació Instal·lacions furtives. Narratives de no-ficció, recull un projecte realitzat per Enric Maurí al Vallès Oriental entre 2012-2013, en què deixa constància d'una sèrie d'abocaments descontrolats que han quedat dipositats a manera d'instal·lacions en el paisatge de la comarca. El projecte documenta aquestes acciones fortuïtes, a la vegada que estudia, reflexiona i analitza els valors estètics, econòmics i socioculturals subjacents en aquestes ruïnes del present, a través de vídeo-projeccions, microinstal·lacions, gràfics i fotografies. A partir de les dades recollides i de les imatges produïdes, Enric Maurí ens parla de la pressió demogràfica i del pes que suposa per al paisatge no construït la proximitat d'una àrea metropolitana com la de Barcelona. També qüestiona de manera crítica els ritmes del mercat que afecten al ciutadà més enllà de l'estat del benestar, i de com un acte com el de llençar les escombraries de manera incívica ens aporta informació bàsica per conèixer-nos a nosaltres mateixos en tant que societat.El paper de la percepció humana en les bases del comportament individual i de grup ja les va explorar David Lowenthal el 1961, en estudiar les geografies personals a partir de la corrent behavioral geography.

Un altre referent, Maurí el troba també en el crític i teòric del paisatge Javier Maderuelo. Per ell, el paisatge contemporani sorgeix d’una forta dosi de càrrega cultural i de voluntat estètica -com resulten les imatges que produeix Maurí per al projecte d'Instal·lacions Furtives-, Maderuelo el comprèn com un fenomen pertorbador, pel que fa a la difusió massiva i les vulgaritzacions que se’n fan.