“In vino veritas”, una mostra de set artistes a La Casa de la Paraula

La Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners amb la col·laboració de Populart presenta l’exposició In vino veritas del 22 de desembre del 2013 a finals de gener del 2014. Es podrà veure l’obra de set artistes i es guadirà dels versos d’Omar Khayyam. In vino veritas, diu la sentència dels clàssics atribuïda a Plini el Vell. Una veritat que també es trobarà en l'obra que mostren aquests set artistes (Francesc Carbonell, José Luís Castaño, Javier Garcés, José María Guerrero Medina, Vicenç Hue­do, Assumpció Mateu i Gonzalo Tabuenca).

Indiscutiblement, un dels productes constitutius de la identitat de Catalunya de poble medi­terrani és el vi. Indispensable a la major part de les nostres taules, presenta una ampla varietat de registres: des de l'humil vi de cada dia al més sofisticat elixir, fruit del tre­ball dels enòlegs, el pas del temps, la qualitat dels raïms i una infinitat de variables, moltes de les quals incontrolables, afortunadament. Però sempre, amb aquest esperit propi, més o menys sofisticat, que li confereix el poder de trastornar els humans, transportant-nos a altres estats de consciència, modificant la percepció dels nostres sentits, intervenint les nostres capacitats comunicatives. Diu la saviesa popular que només els nens i els beguts diuen sempre la veritat (in vino veritas).

Els clàssics grecollatins ja es van veure obligats a inventar un déu, Dionís (Bacus en grec antic), per a què presidís adequadament tota la fenomenologia i l'ampla i comple­xa casuística derivada del fruit dels ceps. Una beguda discreta per la seva familiar quo­tidianitat, però alhora un elixir sobrenatural, sí, fins al punt de ser escollit pel Fill de Déu com a producte a partir del qual transsubstanciar la pròpia sang.

Des dels inicis dels temps i al llarg de tota la seva  història, el vi ha estat un fidel i inseparable company del món de l'art. Una història -la de l'Art- plena d'anècdotes, es­deveniments i històries de vida d'artistes en les quals l'art i el vi es fonen en quelcom més que un maridatge: en una simbiosi, per bé o per mal inseparable, però generadora sovint d'obres mestres. Vi que a vegades esdevé mèdium en la tasca creativa, ajudant a obrir portes i cadenats que es resisteixen. Vi que massa sovint és l'únic amic i el com­pany insubornable de l'artista. Especialment en aquelles matinades en què la soledat i el buit s'ensenyoreixen del taller, de les mans, de les mirades i dels pensaments.

Una obra madura -cap d'ells és un principiant- i sòlida. Fruit d'anys de destil·lació de l'existència en soledat, mitjançant aproximacions ètiques i estètiques. Una obra que pretén, i a vegades aconsegueix, fer-nos visible l'invisible.

A la imatge, detall d’una obra d’Assumpció Mateu.