La personal visió mitològica que caracteritza el treball de Carlos Franco (Madrid, 1951) torna a ser present en l’exposició Ressons invertits.
A la mostra, que romandrà oberta fins al 30 de desembre a la Galeria Miguel Marcos de Barcelona, Carlos Franco sap conjugar en les seves creacions les referències a grans artistes del passat, com ara Ingres o Delacroix, amb les influències de l’avantguarda.
La figuració, la voluptuositat del color i la juxtaposició d’imatges són uns dels seus trets més característics. Una multiplicitat d’elements combinats amb subtil delicadesa en què es barregen, “dins d’un clima de màgic il·lusionisme barroc, les vivències del passat i del present, les petites, estretes i vigoroses pinzellades d’antany i els ràpids i allargats arabescos dels solts traços actuals; l’espessa densitat i l’alada lleugeresa, la minuciositat maníaca i l’atrevit suggeriment; el nocturn i el diürn; el bíblic i el pagà; Orient i Occident”.
Les seves composicions estan carregades d’un fort manierisme ornamental d’actituds, colors i expressions. Un horror vacui que contrasta amb dibuixos inacabats amb els quals, l’artista juga amb l’espectador. Franco interpel·la la voluntat de mirar de l’espectador, la seva necessitat de completar aquesta informació i continuar la lectura.
Aquesta tensió és una de les característiques més destacades de Franco: la creació d’un espai on crear, on pintar mentalment i visualment. Carlos Franco busca provocar una resposta interna de l’espectador per complir un dels màxims objectius de l’artista: endinsar-nos en un espai que es pot habitar i que ja està habitat per les seves escenes, les quals es converteixen en un altre punt de partida per a la creació.
A la imatge, "Orfeu i Euridice" de Carlos Franco.