L'experiència urbana del present al Casal Solleric

Si considerem que una de les grandeses de Baudelaire va ser la capacitat d’aturar-se i observar, de mirar i descriure, d’analitzar i relatar, entenem per què El pintor de la vida moderna esdevé un dels textos més importants del segle XIX i XX. Baudelaire va saber interpretar el present, no és poca cosa, al contrari. Va saber ésser fill del seu temps i va obrir els ulls als canvis ferotges que assetjaven la nova societat que despuntava a finals de segle. Baudelaire no només observava París, l’experimentava, el caminava, el respirava: l’art, la política, els viatges, les guerres, els dandies, les dones, la moda... en definitiva, la modernitat.

Quelcom semblant és el que, durant més de cinquanta anys, estan fent Gilbert & George amb Londres. Ells mateixos han dit en múltiples ocasions que la seva inspiració prové dels grans contrastos que caracteritzen la ciutat britànica. Al llarg dels anys, ells han restat atents a qualsevol manifestació que hagi tingut lloc a la ciutat, als carrers, als individus que els habiten. Ells han mirat directament cada un dels passatges que atenyen la condició humana, ja no moderna, sinó postmoderna.

En la mostra que fins al 5 de gener del 2014 presenten al Casal Solleric de Palma es reuneixen un total de 292 peces o, com ells les titulen, London pictures. I són el resultat d’una recerca prèvia fonamentada en la pròpia experiència, conseqüència de deambular pels racons de la ciutat i flairar l’essència de l’època actual. 

Qualsevol dels London pictures permet que la ciutat parli per si mateixa, en un format que accentua el lligam amb un llenguatge urbà i col·loquial, com és el periodístic i el del cartell o, més aviat, pòster.  

La metodologia que segueixen, de fet, els obliga a recuperar, guardar i arxivar, per després reordenar segons conclusions extretes durant el procés de classificació. En aquest sentit, ells decideixen eliminar completament la producció d’art i  reivindiquen la realitat que publiquen els mitjans, apel·lant, clarament a la fugacitat de la societat contemporània. 

No hi ha un sol fil conductor, les temàtiques són tan extenses com ho són les notícies dels diaris, darrere de cada pòster trobem una situació real en el moment, amb les conseqüències que l’acompanyen. Aquesta espècie de veritat és la que ells mateixos descriuen com a dimensió moral, que necessàriament han d’identificar per poder-se implicar i, després, mostrar.

Els London pictures poden ser pertorbadors, violents; a vegades, absurds i irònics. Són, sens dubte, una espècie de termòmetre de la societat contemporània: impulsos, penes, esperances, desitjos de la vida urbana. De nou, tornant a Baudelaire, una espècie de poemari, en aquest cas visual, de l’impuls que batega amb força en les ciutats del nostre present.

A la imatge, detall de "Hate", 2011, de Gilbert & George, cortesia de la galeria Thaddaeus Ropac Salzburg. Paris.