La situació actual és problemàtica i complexa. Les desigualtats econòmiques generen indignació en una bona part de la població que mostra desconfiança en la classe política. Moltes de les mesures adoptades comporten la pèrdua de drets socials i serveis públics de l’estat del benestar. Per altra banda, l’elevat índex de desocupació, sobretot juvenil, fa decaure l’horitzó de futur. D’aquí l’efervescència de fenòmens com ara la primavera àrab o el moviment dels indignats, que està creant una consciència generalitzada de canvi de paradigma a tots nivells. Una crisi sistèmica que afecta d’una manera global, sense precedents. Davant d’aquesta circumstància de transformació profunda i subjacent, la Fundació Palau, seguint l’esperit del seu fundador, vol definir-se i manifestar el seu compromís crític davant del moment present. L’art i la dimensió social es donen la mà per visualitzar el greu conflicte del sistema. Una crítica social i política a la vida de l’individu sotmès a una ferotge discriminació i a un sistema enfocat a enriquir unes determinades elits econòmiques i a empobrir els més fràgils. Jo em rebel·lo, nosaltres existim és un projecte de denúncia concebut per l’escriptor Enric Sales i pel director de la fundació, Pere Almeda, que vol reflectir la voluntat activa de participació ciutadana que promou alternatives de transformació. Amb un total de 26 participants entre artistes, associacions, pensadors, col·lectius i organitzacions es vol visualitzar el conflicte social i alhora el plantejament d’alternatives impulsades des de plataformes ciutadanes que promouen accions de renovació social. Aquesta transgressora proposta –que es pot veure fins al 14 de desembre– s’estructura en tres apartats: la pròpiament expositiva –que genera la part central–; un diari en forma de catàleg que recull articles dels participants i de pensadors, i activitats paral·leles. En el primer àmbit, una instal·lació audiovisual aplega el testimoni de dotze activistes que defensen des dels afectats per la hipoteca, els moviments socials alternatius o les energies renovables fins a la lluita contra les xarxes de corrupció. En el següent espai es ressegueix el treball de diversos artistes i col·lectius que mostren noves mirades del nostre model de societat, com ara Mireia Sallarés, Núria Güell, Eulàlia Grau, Jordi Trullàs, Xavier Artigas, Itziar González i el col·lectiu Ruido Photo. Es complementa amb una lectura històrica en el procés col·lectivista a Catalunya que es produí entre el 1936 i el 1939.
Amb aquesta iniciativa, la fundació fa d’altaveu per conscienciar l’espectador que les seves accions quotidianes poden tenir una repercussió en el canvi de model social, econòmic i cultural. Si vols, pots!
A la imatge, "Espai en blanc. Pressentiments" de Marian Garcés.