L’època blava de Picasso anuncia la forta personalitat vital i artística que distingiria el seu geni. Just quan París ja l’havia temptat, la curta però intensa producció pictòrica d’aquesta etapa revela originalitat, domini tècnic i una excepcional sensibilitat més pròpia de la maduresa que no pas d’una encetada joventut. Fortament impactat per la mort del seu amic Carles Casagemas, l’artista traslladà a les teles d’aquests anys (1902-1904) el trasbals emotiu i el desassossec que l’assetjaren en un temps marcat per les estretors.
La vida (1903) és una obra cabdal d’aquest període fred i deprimit però extraordinàriament expressiu. Del tot inquietant pel sentit enigmàtic i dramatisme cromàtic, l’escena que reprodueix sembla evocar els misteris de l’existència i desprendre un silent missatge d’advertència i reflexió. El caràcter simbòlic, però, contrasta amb la corporeïtat d’uns cossos i trets molt reals, un dels quals retrata l’amic prematurament perdut. L’amor, el desig, el naixement, la mort, l’absència i el record són presents en una composició que no va sorgir espontàniament, sinó que fou precedida per un laboriós treball materialitzat en apunts i proves no exempts de certa espiritualitat.
Un dels assaig esmentats s’oculta rere els Terrats de Barcelona, pintura executada també el 1903 i que el malagueny va retenir sempre prop seu. En absolut fou aquesta una pràctica aïllada en anys d’obligat estalvi i desficiós aprenentatge. La vida fou finalment pintada sobre la tela Darrers moments (1899-1900) com poc després Dona planxant (1904) cobriria la imatge d’un home d’identitat encara dubtosa que es diu que podria ser Ricard Canals o Mateu Fernández de Soto, germà d’Àngel, el bevedor d’absenta amb qui Picasso compartí l’estudi a Barcelona, que anteriorment havia ocupat amb Casagemas.
El rescat d’aquests projectes inicials ha estat possible gràcies als recursos tecnològics i a procediments científics. Les descobertes han fet possible la reconstrucció de l’evolució creativa, tant tècnica com conceptual, de l’obra picassiana d’aquesta etapa. Així ho mostra ara el Museu Picasso a l’exposició Viatge a través del blau: La vida, que exhibeix aquest quadre per primer cop a Barcelona tot i haver-hi estat pintat, i delata alguns dels secrets de la seva gènesi. Conèixer els interessos, dubtes i provatures experimentats pel Picasso d’aquest moment ens apropa a la motivació i l’obstinació que l’induïren a sentir i pintar la vida en blau.
L’exposició es pot visitar al Museu Picasso de Barcelona fins al 19 de gener del 2014.
A la imatge, detall de "La vida" de Pablo Picasso. Barcelona, 1903. Oli sobre tela. The Cleveland Museum of Art. Donació de Hanna Fund 1945.24 © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2013.