Enquesta: L'art català 2013 i 2014

Directors de museus, directors de fundacions, galeristes i directores d'associacions donen la seva opinió sobre 1) el millor del 2013; 2) el pitjor del 2013 i 3) el que esperen del 2014 Carles Duarte. Director de la Fundació Lluís Carulla.  1) L’exposició d’Antoni Tàpies al MNAC i la Fundació Tàpies. Per l’homenatge que significa a un artista del tot fonamental i perquè deixa enrere un criteri inapropiat de situar una bona part de l’art del segle XX fora de la presentació integral de l’art català que ha de donar el MNAC. 2) La mort de Toni Catany, un home clau per la sublimació de la bellesa i l’expressió de la degradació de la matèria que defineixen la seva obra, en la fotografia catalana i en la seva projecció internacional. 3) El rellançament d’Arts Santa Mònica, la reobertura dels espais dedicats a l’art contemporani i la represa de l’aposta que des de les institucions públiques, els galeristes i els col·leccionistes cal fer pels nostres creadors d’avui. Albert Gran. President del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.  1) Que la majoria de les nostres galeries continuïn treballant i cada cop amb projectes més innovadors. Això vol dir que les galeries catalanes tenen capacitat de resistència en els moments difícils. 2) Que no disposem d’un IVA cultural baix i d’una llei de mecenatge que ajudi  a tirar endavant la producció i promoció dels artistes i empreses culturals. Cal recordar que la riquesa principal d’un país és la seva cultura i que aquestes són mesures que s’apliquen en molts dels països capdavanters i que, per tant, ens deixen fora a l’hora de competir amb més igualtat. 3) Que les galeries catalanes continuem treballant cercant l’excel·lència. I de l’Estat esperem que aprovi els canvis esmentats en l’IVA i la llei de mecenatge. Albert Mercadé, director de la Fundació Arranz Bravo. 1) L’obertura de l’espai 14 15 de la Fundació Miró al barri de Bellvitge de l’Hospitalet, la constitució del grup d’artistes de la Fàbrica Freixas i l’exposició que vam tenir a la fundació d’aquest col·lectiu de dissenyadors, escultors i fotògrafs, una autèntica festa de l’art contemporani que feia anys que no vèiem a la ciutat. 2) Que els museus públics no hagin sigut capaços de el marc –ja no dic produir– de grans exposicions d’àmbit internacional, que sí que es fan en altres ciutats amb les quals ens podem comparar, com ara Milà, Munic o Amsterdam. I també la baixada de nivell de les programacions dels museus catalans directament relacionada amb les retallades que especialment s’acarnissen amb el món de l’art. 3) Que les administracions sàpiguen donar suport a les moltes iniciatives col·lectives i individuals que estan sorgint dins l’art contemporani, i no només de grups artístics, sinó de petites editorials, dissenyadors, grups de cinema o pintura independent. Fan falta espais i plataformes de producció i difusió perquè aquest talent agafi una dimensió cultural i internacional. Glòria Picazo. Directora de La Panera de Lleida. 1) El fet de constatar que cal una reordenació ràpida del sector i que la col·laboració entre tots els agents i la coordinació d’esforços ha de ser una de les premisses que guiï els pròxims anys. La davallada pressupostària imposa aquests acords de col·laboració. 2) La indefinició a la qual ens han sotmès durant els últims tres anys la Generalitat i el seu Departament de Cultura, tant pel que fa als pressupostos atorgats com a la falta de polítiques artístiques clares que ajudessin el sector a sortir del punt mort actual, que tant l’està minant. 3) Una bona política artística que ajudi a reconduir la situació. Antoni Vila Casas. President de la Fundació Vila Casas. 1) Les diferents exposicions homenatge dedicades a artistes del país, com ara Tàpies, Centelles, Clavé o Torres Monsó. 2) L’increment de l’IVA cultural que perjudica el col·leccionisme i l’artista. 3) La llei del mecenatge, però en un sentit ampli; una llei del mecenatge que permeti bonificar les fundacions que duen a terme activitats sense ànim de lucre i que ho fan sense l’ajuda de ningú. Rosa Maria Malet. Directora de la Fundació Joan Miró de Barcelona. 1) Que moltes institucions, atesa la difícil situació econòmica, hem volgut destacar les pròpies col·leccions. Aquest any s’han vist magnífiques exposicions a partir de noves aproximacions a les grans col·leccions que tenim alguns museus. 2) La pujada de l’IVA cultural. Som el que som, sobretot, per la cultura. Per ser reconeguts no hi ha gaires targetes de presentació més excel·lents que l’art i la cultura. És preocupant veure com aquesta és una evidència que cal continuar reivindicant. 3) Estem en un context complicat però apassionant. Pot ser que el 2014 sigui un any de canvis profunds en el nostre país. Espero que aquests canvis ens ajudin a construir un país més excel·lent i més culte. Consuelo Císcar. Directora de l’IVAM. 1) Els museus han començat a gestionar-se d’una altra manera. Es consideren llocs de trobada, i es potencien amb el treball en xarxa gràcies a les possibilitats que aporten les noves tecnologies. El món de l’art no s’ha donat per vençut i, malgrat les dificultats econòmiques, hem pogut continuar oferint i gaudint d’esplèndides exposicions. 2) Les retallades econòmiques que han posat en perill els intercanvis i convenis entre museus. I també el tancament de galeries d’art a conseqüència de la crisi i la repercussió de la pujada de l’IVA fins al 21%. Tant per als galeristes com per als artistes. 3) Un major respecte cap a la cultura i que puguem continuar tenint una xarxa important de museus amb presència internacional. Els nostres artistes i l’excel·lència de les seues obres han de ser reconeguts pel seu esforç i professionalitat. També haurem d’anar avançant en formes de gestió i participació, combinant la iniciativa pública i la privada. Bartomeu Marí. Director del Macba. 1) L’energia que està dedicant tothom a adaptar-se a aquests temps tan inhòspits, amb la qual cosa s’ha aconseguit que, tot i les condicions adverses, els programes de les principals institucions siguin molt potents. 2) La por d’arriscar-se i la consegüent pèrdua d’identitat a què la situació actual pot abocar. El futur s’ha de basar en la cultura, i cal unir esforços i buscar entre tots millors instruments per donar cabuda dins la programació a les més variades formes d’expressió, per trencadores que siguin. 3) Aconseguir acostar al ciutadà la cultura i l’art contemporani. Si aconseguim que no els percebi com a quelcom difícil i inaccessible es convertirà en el nostre millor ambaixador. L’art ens ajuda a viure el present i a imaginar el futur, per això no havia estat mai tan important, tan necessari! Nekane Aramburu. Directora d’Es Baluard. 1) La proliferació de noves iniciatives emanades de la societat civil, imparables. 2) Les retallades, la censura, la falta d’interès per la cultura i l’educació, que sempre han estat les bases de la civilització. 3) La creació de nous formats, models de gestió i xarxes per a l’art, amb els museus i des dels museus. Joan Anton Maragall. President d’Art Barcelona. 1) Que moltes galeries han pogut tirar endavant una programació, en alguns casos amb exposicions de molt interès, malgrat viure el pitjor moment del mercat de l’art que es recorda. Això demostra la capacitat de resistència i el compromís personal d’artistes i galeries del nostre país. Que la gent que visita les galeries i els museus manté el seu interès per l’art. 2) La falta de criteri i de sensibilitat envers la cultura que ha suposat mantenir l’IVA de l’art. L’oblit per part del govern espanyol de la petició dels sectors de la cultura d’endegar una nova llei de mecenatge homologable a les del nostre entorn. 3) Que puguem continuar donant el millor de nosaltres per damunt de les adversitats. Que la gent es torni a animar a visitar les galeries amb disposició d’adquirir allò que no els ha deixat d’interessar. Que des del sector recuperem un cert esperit combatiu per exigir canvis en el marc cultural. L’art i la creació ens nodreixen com a éssers humans i són un patrimoni col·lectiu que alguns estan malmetent irresponsablement Bernardo Laniado Romero. Director del Museu Picasso de Barcelona. 1) La celebració del cinquantè aniversari, la donació anònima d’un gravat i la donació de 161 fotografies de Picasso per David Douglas Duncan. 2) La dificultat econòmica de tothom, de les institucions, el tancament de bones empreses del sector. 3) És l’inici d’una nova vida per al museu, finalment ja treballarem com a fundació, amb una millora en tots els aspectes. Gema Losa. Directora del Museu del Modernisme Català. 1) Que, tot i la crisi, el veritable amant de l’art ha seguit interessat en l’art i la cultura. Afortunadament, hi ha institucions que continuen apostant per la cultura, el patrimoni i la seva difusió, aguditzant l’enginy a falta dels recursos. 2) L’increment de l’IVA. El visitant ha experimentat un canvi de prioritats. En general, l’interès per aquest camp ha estat relegat en moltes ocasions, forçosament, a un tercer pla. A més, les institucions culturals, atesa la reducció del seu públic i la dificultat d’obtenir patrocini o accedir a subvencions, tot plegat unit a aquesta pujada, no són capaces d’oferir tantes activitats. 3) Que s’acabi de prendre consciència que la cultura ha de ser accessible, que s’inverteixi més, i que es fomenti la cultura com un bé social i necessari. Que els organismes competents ens donin més visibilitat i suports en comunicació a les entitats privades, que fem el possible per sobreviure en aquests temps. Pilar Ribal. Directora de la Fundació Palma Espai d’Art. 1) L’esperit de tots els professionals del món de l’art que han fet possible que, malgrat les retallades, els centres d’art hagin continuat amb la seva tasca de difusió i promoció de l’art. I la generositat dels patrocinadors, petits i grans, que han permès continuar mantenint el nivell de qualitat de l’escena artística. 2) La caiguda del mercat de l’art espanyol i la reducció dels pressupostos públics per a la promoció dels artistes tant en un àmbit estatal com internacional. Això accentua la situació de desavantatge dels artistes espanyols dins el món de l’art internacional. 3) Una llei de mecenatge ambiciosa que permeti revertir mínimament la situació i que el col·leccionisme públic i privat augmenti. Afavorir la difusió i promoció i la presència dels artistes espanyols en publicacions i projectes internacionals. Lluís Coromina Isern. President de la Fundació Lluís Coromina. 1) Veure com la figura del polifacètic artista Carles Fontserè agafa cada vegada més força. L’exposició de fotografies de l’autor, que ara és itinerant per Catalunya, així ho palesa, com també que la magnífica nova biblioteca racionalista de Porqueres dugui el seu nom. Un esperit d’ateneu republicà que les noves biblioteques mantenen i que han actualitzat. 2) La desaparició d’un referent del disseny industrial europeu, Rafael Marquina. Aquest dissenyador i també escultor que ha viscut quasi 30 anys a la nostra comarca, el Pla de l’Estany, esdevé una personalitat que ha de ser recordada. Almenys la setrillera que no degota ja és una icona significativa a les taules de mig món. 3) Que entitats com ara el Consell de les Arts i la Cultura de Catalunya, a més d’universitats com la de Girona, donin encara més llum als seus informes, en què es demostra que l’art i la cultura no són una despesa, sinó una aposta a curt, mitjà i llarg termini. Una inversió que serveix, alhora, per generar riquesa física i espiritual en un territori. En definitiva, una cultura poc ben tractada fiscalment que ens defineix com a persones i com a comunitat. Marçal Sintes. Director del CCCB.  1) En primer lloc, que, malgrat tot, continuen sorgint al nostre país, i en diferents llenguatges i formats, joves creadors amb gran talent i amb coses rellevants a dir i a dir-nos. Això passa en el camp de la pintura però també, per exemple, en el de la fotografia o el teatre. En segon lloc, que la terrible crisi que encara patim ha sacsejat el món de la cultura i ha obligat a pensar d’una altra manera. Esperem que les idees i les actituds positives que la crisi ens ha obligat a adoptar no s’oblidin, sinó que aquestes ensenyances perdurin. 2) La falta de recursos dedicats a la cultura. El nostre país està molt per sota del que seria convenient i, de fet, de les xifres que s’estan invertint en el nostre context europeu. Això afecta les administracions, però també el sector privat. Cal facilitar i alhora fomentar, per part de tothom, que aquest sector privat se senti més pròxim i més interpel·lat per la cultura i el que significa. Això implica, en bona part, un canvi de mentalitat. 3) El primer, que comencem a notar sobre el terreny que el pitjor de la crisi ja ha passat. Que les coses millorin. Un segon desig (si m’ho permeteu) seria el que esmentava abans: que sapiguem aprofitar les ensenyances d’aquesta dura i llarga crisi i que no les oblidem. Carme Sais Gruart. Directora d’El Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona.  1) El Premi Nacional de Cultura atorgat a l’artista gironí Paco Torres Monsó, ja que és un gran artista que mereix ser reconegut. 2) La LOMQE i el ministre Wert. És una agressió contra l’educació pública de qualitat i la cultura catalana. Cal recuperar una legislació que garanteixi un sistema educatiu que contribuexi a una societat més justa i igualitària, la qual sigui al mateix temps respectuosa amb la llengua i la cultura dels pobles. 3) Desitjo pel 2014 una bona llei de mecenatge i la reducció de l’IVA cultural. Són l’incentiu i la millora necessaris perquè la cultura continuï essent un pilar del benestar social i perquè l’art sigui un estímul positiu per a les persones. La cultura és el motor que necessitem per construir un futur millor i no se la pot escanyar. Llucià Homs. Director de l’ICUB. 1) La posada en marxa de la Fabra i Coats és una gran notícia per a les arts visuals de la ciutat, perquè complementa la baula perduda que feia falta a l’entorn de l’art contemporani i emergent a Barcelona. 2) Les retallades i la falta de pressupost, que provoca una situació de precarització de les arts plàstiques i que obliga a treballar en un entorn difícil. 3) M’il·lusiona veure que és una crisi econòmica i de sistema, però no una crisi creativa. Tot i la precarietat, tenim un ecosistema creatiu molt compromès amb la situació actual. Pere Almeda. Director de la Fundació Palau. 1) L’aparició d’una sèrie d’artistes de diverses disciplines –art, música o literatura–, que treballen des del compromís i per la transformació social utilitzant el llenguatge artístic com a instrument per qüestionar la crisi que estem vivint. 2) La precarietat a la qual es veu abocat el sector i l’augment de l’IVA, que penalitza l’accés a la cultura. 3) Que des del món de la cultura es perdi la por de dir les coses tal com són. Generar un nou imaginari de ruptura o transformació per aquest moment i fomentar un estat de presa de consciència que provoqui que les institucions redefinim el rol que hem de tenir a partir d’ara. Jesús Navarro. Director del Museu d’Art Jaume Morera.  1) La presència de l’artista Benet Rossell a la Biennal de São Paulo. Un reconeixement més a la trajectòria d’un dels nostres artistes més internacionals. 2) La precarietat del teixit artístic i dels professionals que en formen part. A més, el desequilibri territorial que perdura en relació amb el desplegament de l’activitat i el foment de les arts. 3) Fer les primeres passes per a la resolució definitiva de la falta d’una seu per al Museu d’Art Jaume Morera. A la imatge, Fabra i Coats, fàbrica multidisplinària de Barcelona. Foto Gunnar Knechtel.