Surt el número 282 de la Revista de Girona

La Revista de Girona, que edita la Diputació de Girona, publica el dossier La radiografia a la seguretat amb l’objectiu de donar a conèixer com funcionen i a què s’enfronten diàriament els cossos de policia que operen a les comarques gironines. Fa referència especialment als Mossos d’Esquadra, que “mai no havien estat tan qüestionats com en aquests darrers mesos”, però que, tot i això, són un cos policíac que gaudeix d’una gran acceptació. En l’editorial d’aquest número de la revista s’afirma que “els catalans no havíem tingut mai una policia tan moderna i tan eficaç; una policia que sentíssim, al mateix temps, tan nostra”.

Tura Soler explica en el seu pròleg que són quatre els cossos de policia que operen en aquest territori (Mossos, Policia Local, Guàrdia Civil i Policia Nacional), que la demarcació té la ràtio policial més elevada de tot Europa (5,1 policies per cada mil habitants), i que, malgrat tot, això “no atura els professionals del crim”. El 2013, per exemple, es van comptabilitzar 124 fets penals per dia i es va fer una mitjana de 16 detencions diàries.

Per mitjà d’una sèrie d’articles, Soler analitza l’activitat i les dades de la seguretat a les comarques gironines, punt de pas per entrar i sortir d’Europa. El resultat de la investigació, afirma l’autora, “apunta que la salut de la seguretat ciutadana està malament i que empitjora”.

Aquest nou número de la Revista de Girona (gener-febrer 2014) inclou diferents temes relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines. Així, Xavier Cortadellas entrevista Joan Miquel Touron, el qual ens apropa a la realitat d’aquells a qui, a la Catalunya del Nord, agrada pensar que la independència és cada dia més a prop; l’historiador Jordi Bohigas ens apropa a la figura de Manuel Carrasco i Formiguera, exdiputat de Girona i exconseller de la Generalitat, i el filòleg i escriptor David Pagès ens acosta a Josep Varela, un matemàtic enamorat de la història.

En aquest número també es publiquen dues biografies: l’una, de l’escriptor Jaume Ministral, escrita per Joan Manuel Soldevila, i l’altra, del periodista Santi Massaguer, escrita per Puri Abarca. També es publiquen dos reportatges: l’un sobre Riudaura i el perill de la fracturació hidràulica (fracking), i l’altre, que és fotogràfic, fet per Pere Duran, sobre l’estany de Banyoles.

Tampoc hi falten, en aquest número, les cròniques i els apunts sobre la societat, la història i la cultura de les comarques gironines, ni els apartats “Lletres” (dedicat a Joan Teixidor), “Clàssics revisats” (en què se’ns aproxima al llegat de l’assagista i crític literari Josep M. Capdevila), “Interiors” (amb la Pia Almoina) o “Artistes” (en què Joan Sala ens explica l’art d’Àlex Nogué).