Fins al 12 d'abril del 2020, Linarejos Moreno, artista de la galería Pilar Serra, presenta a CentroCentro l'exposició Stop vuelva pronto stop, una exposició emmarcada en el centenari del Palau de Cibeles. La mostra part del telegrama com a objecte per proposar una reflexió sobre el significat del missatge escrit i el seu ús lligat a grans esdeveniments socials al llarg de la història. En aquest sentit es genera un estudi antropològic de la comunicació, de com ens relacionem i què necessitem transmetre; però sobretot com aquestes necessitats de comunicació evolucionen i es transfiguren a través del temps. En aquest projecte s'inclouen una sèrie de telegrames datats entre 1945 i 1980. Part dels mateixos procedeixen d'una convocatòria pública llançada per CentroCentro, en la qual convidem a totes les persones que tinguessin un telegrama a compartir-lo. Alguns d'aquests telegrames han passat a formar part de la proposta. D'altres, provenen de l'arxiu personal de Moreno. A partir d'aquesta primera fase participativa la sala d'exposicions es converteix en un espai de treball en el qual, durant els primers mesos, diferents col·lectius han de col·laborar al costat de l'artista en la realització d'una gran obra pictòrica. A partir de desembre aquesta col·laboració s'estendrà als estudiants de primària del programa "Madrid, un llibre obert", organitzat per l'Ajuntament de Madrid. Les obres aniran així completant des del seu estat inicial (arpilleres en blanc a punt per ser intervingudes) fins al final (missatges de telegrames transcrits en codi Morse i plasmats sobre les teles). El missatge escrit es converteix així en element central de l'exposició alhora que s'estableix una connexió amb la història del lloc en el qual ens trobem: el Palau de Cibeles. Aquest edifici, un dels més emblemàtics de Madrid, va ser antic Palau de les Comunicacions, seu de Correus, i avui és el lloc on s'emplacen l'Ajuntament de Madrid i CentroCentro. L'artista marca en el recorregut de l'exposició l'ús del telegrama a través del temps, des dels anys 40 fins als 80, per intentar mostrar el dia a dia de les classes populars. De la mateixa manera, ens convida a pensar en la importància del missatge escrit, del missatge immediat (o gairebé immediat) i en com aquest ha anat evolucionant i transfigurant fins el missatge digital.