El Palau Robert presenta l’exposició itinerant “Premsa i dictadura: l’abat Escarré a Le Monde” que la Comissió Escarré i l’Associació de Periodistes Europeus han organitzat en escaure’s els 50 anys de les declaracions de l’abat al prestigiós diari francès. La mostra es pot visitar del 16 de gener al 2 de febrer, a la Sala d’Actes de les Cotxeres.
El monestir de Montserrat, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, el Memorial Democràtic, el Palau Robert, “la Caixa” la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic, la Universitat de Lleida, el Consell de Diplomatura Pública i el Centre d’Informació, la Fundació Pere Tarrés, a la vegada que altres institucions, participen d’aquesta iniciativa i vetllen, amb exposicions i altres actes, per la difusió d’uns fets que posen de manifest la trista situació que es vivia al país no fa tants anys i com el canvi a millor no va venir per si sol sinó que va ser gràcies a persones que van decidir comprometre’s i arriscar-se a fer-ho possible.
El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, inaugurarà l’exposició el 16 de gener, a les 19 hores. També hi assistiran el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el comissari de la mostra, Josep Maria Cadena, i la presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus, Teresa Carreras.
En el decurs de l’acte, presentat pel sotsprior del Monestir de Montserrat, Joan Recasens, l’exsecretari de l’abat Escarré, Aureli Argemí, pronunciarà una conferència, i posteriorment es projectarà l’audiovisual “L’abat Escarré. Cinquanta anys de memòria. El ressò de les declaracions de Le Monde (14-11-1963)”.
Per facilitar als visitants el bon coneixement d’uns esdeveniments que molts d’ells no van viure, la mostra presenta retalls de premsa, llibres, revistes, textos relacionats amb el tema i una filmació en la qual es reprodueixen els testimonis d’alguns dels protagonistes que encara queden d’aquell temps. A la vegada, uns panells resumeixen la biografia de l’abat Escarré; reprodueixen les declaracions al rotatiu francès i les tradueixen al català; expliquen qui fou el periodista José Antonio Novais, corresponsal a Espanya de Le Monde i que realitzà aquella informació, i recullen reaccions de les autoritats franquistes.
El comissari de la mostra, Josep Maria Cadena, assenyala que l’exposició posa de manifest com unes manifestacions que podien semblar de transcendència relativa dins el context mundial de les notícies van escrostonar l’aparent immobilitat del règim de força espanyol i donaren veu internacional a les aspiracions de Catalunya com a poble. “El país -afirma el comissari i periodista- estava sotmès, des de l’acabament de la Guerra Civil el 1939, a una fèrria dictadura, i la presa de posició de l’alt representant eclesiàstic provocà un fort trasbals dins el resclosit àmbit polític espanyol i representà un aval al ressorgiment de l’esperit cívic a Catalunya”.