El Museu Thyssen-Bornemisza presenta del 4 de febrer al 18 de maig la primera retrospectiva de Cézanne a Espanya en trenta anys, des de l'exposició del MEAC de 1984. La mostra inclou 58 pintures de l'artista -49 olis i 9 aquarel·les- procedents de museus i col·leccions privades de tothom (incloent Estats Units, Austràlia o Japó), moltes inèdites a l'Estat, que s'exposaran al costat de 9 obres d'altres artistes com Pissarro, Gauguin, Bernard, Derain, Braque, Dufy i Lhote.
El gènere dominant en l'obra de Cézanne és el paisatge, que comprèn la meitat de la seva producció total i que el pintor, com els seus companys impressionistes, identifica amb la pràctica de la pintura a l'aire lliure. Però, a diferència dels impressionistes, Cézanne atorga també una importància decisiva a un gènere propi del taller: la naturalesa morta. Al llarg de tota la seva carrera, conrea paral·lelament el paisatge i la naturalesa morta, que encarnen respectivament la trobada directa amb la naturalesa i el laboratori de la composició. El subtítol de l'exposició, site/non-site, pres de l'artista i teòric Robert Smithson, al·ludeix a aquesta dialèctica entre exterior i interior, entre la pintura a l'aire lliure i el treball en l'estudi.
A la imatge, “Neu fonent-se a Fontaninebleau, 1879-1880” de Paul Cézanne. The Museu of Modern art, Nova York. Donació d’André Meyer, 1961.