La història del segrest del cadàver de Dalí, protagonista d’una novel·la

Coincidint amb el 25 aniversari de la mort del pintor Salvador Dalí el 23 de gener de 1989, l'escriptor i periodista M. R. Tornadijo (www.tornadijo.com) ha publicat Dalí corpore bis soterrat (Dalí, dues vegades enterrat), una novel·la basada en fets reals que relata el pla d'un grup de ciutadans per segrestar el cadàver de l'artista empordanès i enterrar-ho al costat de la seva musa Gal·la al castell de Púbol. Realitat i ficció es dissolen com si d'un quadre de Dalí es tractés en aquesta novel·la que navega entre el misteri, la passió pel pintor surrealista, el misticisme i l'amor, tal com reflecteix el booktrailer del llibre (https://www.youtube.com/watch?v=mkiw2I-5vZ0).

M. R. Tornadijo, que va rebre el Primer Premi de Sant Sebastià en 1993 per la seva novel·la Darí’, reivindica el neo-romanticisme del segle XXI en la seva obra en prosa i poesia. “Retornar al romanticisme el valor que es mereix en la nostra societat és una de les meves preocupacions quan escric, i també va ser el motiu que em va portar a emprendre fa 25 anys una aventura perquè Dalí i Gal·la reposessin junts després d'una vida lliurada l'u a l'altre. ‘Dalí corpore bis sepulto’ parla de la dignitat humana, les últimes voluntats i l'amor, i ho fa a través d'una de les figures artístiques que més va marcar el segle passat”, assenyala.

Els fets reals de la novel·la es remunten al 9 de febrer de 1989 amb la publicació en diversos periòdics d'un manifest elaborat per Tornadijo. “En favor de la dignitat humana i del romanticisme, llanço públicament una campanya contra la decisió de Figueres d'enterrar a Dalí lluny de Gala, sense cap prova testimonial”, deia el text.

Dalí havia mort el 23 de gener de 1989 i havia estat enterrat l'endemà  en la cripta de Figueres després d'una cerimònia multitudinària. Des del moment de la defunció, el testament de l'artista i les seves últimes voluntats van estar carregats de polèmica. El llavors alcalde de Figueres, Marià Lorca, va assegurar que Dalí li havia manifestat en privat però sense testimonis la seva voluntat de ser enterrat en el teatre-museu, tal com es va acabar fent.

M. R. Tornadijo va obrir un apartat de correus per reunir esforços contra aquesta decisió, convençut que la veritable voluntat de l'artista era descansar al costat de Gala al castell de Púbol, que el pintor havia comprat, rehabilitat i decorat en 1969 per a la seva musa i on, de fet, ja estaven construïdes dues tombes en la cripta per a Gala i Dalí, i que actualment poden visitar-se.
Diverses fonts van confirmar llavors aquesta versió, entre ells el seu criat durant 42 anys Arturo Caminada, el seu nebot Gonzalo Serraclara, el seu secretari Robert Descharnes, l'alcalde de Púbol Benjamí Artigas i més recentment l'historiador del pintor Ian Gibson. D'aquesta manera va acabar cristal·litzant el ‘Cercle de Zurich’, format per un grup de ciutadans interessats al món dalinià que es van reunir en el Cafè Zurich de Barcelona per planificar el segrest del cadàver de l'artista. L'aventura no havia fet més que començar.