El Museu d’Història de Catalunya ret homenatge a les víctimes republicanes

Recordant l’ocupació de Barcelona per part de les tropes franquistes, el Museu d’Història de Catalunya exposa, a partir del 23 de gener del 2014, en la secció «El Museu Presenta» un conjunt de quatre dibuixos de Josep Subirats realitzats a diversos camps de concentració i una petita mostra d’objectes inèdits procedents de les reserves del Museu, que testimonien la repressió i l’exili que va patir la població catalana al final de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura franquista.

1939: testimonis de la desfeta. A la fi de 1938, la Guerra Civil s’havia decantat definitivament a favor del bàndol feixista liderat pel general Francisco Franco, qui derogava aquell mateix any l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i refermava la seva superioritat militar amb el suport actiu de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. El 23 de desembre de 1938, s’iniciava la darrera ofensiva pel Segre i per l’Ebre, mentre l’aviació italiana bombardejava sistemàticament nombroses localitats. El 26 de gener de 1939 ocupava Barcelona, el 4 de febrer entrava a Girona i el 10 de febrer arribava a Puigcerdà i Portbou. Dos mesos després, l’1 d’abril, Franco donava la guerra per acabada amb un balanç de prop de 500.000 morts, una xifra similar d’exiliats i 550.000 empresonats en camps de concentració i batallons de treballadors a l’Espanya de Franco.

Justament són les conseqüències d’aquest final de la Guerra Civil i d’inici de la dictadura, el que el visitant podrà copsar en veure alguns dels objectes exposats: un fragment de filferrada del camp de refugiats d’Argelers, la notificació de condemna del presoner Ramon Sala Argemí, però sobretot l’obra de l’artista i cartellista català Josep Subirats (1914-1997), de la que s’exposa una mostra representativa de la seva experiència als camps de concentració de la costa rossellonesa com els de Barcarès, Argelers i Camp de Mart a Perpinyà, i el Camp de Reus (1939-1940). A cadascuna d’aquestes etapes, Subirats va dibuixar la seva quotidianitat, el destí dels soldats de l’Exèrcit Republicà durant la guerra i després durant la desfeta de 1939.

Una part important d’aquell exili va ser internada també en camps de concentració per part de la República Francesa. Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació nazi de França, uns 17.000 exiliats republicans van ser deportats a Mauthausen i a altres camps d’extermini nazis. Així ho testimonien alguns dels objectes exposats com la placa identificativa del presoner n. 74181 de Mauthausen -procedent del fons fotogràfic donat al Museu per la Fundació Amical de Mauthausen-, i un full extret del llistat dels espanyols assassinats a la cambra de gas del castell de Harteim. Un llistat únic que es va realitzar d’amagat a les oficines del camp de concentració pel deportat republicà Juan de Diego, juntament amb altres companys, per preservar la memòria de tots els morts republicans que havien passat pel camp de concentració. D’aquests llistats només se’n conserven tres al món, un a la Secretaria d’Estat nord-americana, un a la Creu Roja a Ginebra i aquest del fons documental Juan de Diego del Museu d’Història de Catalunya, i que ara s’exposa en record de les víctimes.

A la imatge, Homes al camp de Reus? de Josep Subirats, 1940. Col·lecció Subirats ?© de la fotografia: MHC (Pep Parer).