La gran retrospectiva de Richard Hamilton al Reina Sofia i a la Tate Modern

Madrid acollirà entre el 24 de juny i el 13 d'octubre del 2014  la major retrospectiva realitzada fins a la data sobre l'artista britànic Richard Hamilton. L'exposició, organitzada pel Reina Sofia, va ser concebuda específicament per al Museu madrileny pel propi Hamilton, qui es va implicar i va treballar de manera directa des dels primers mesos de 2010 quan va visitar la capital espanyola.

La mostra que es veurà en el Museu Reina Sofia inclou unes 270 obres creades al llarg de més de seixanta anys (entre 1949 i 2011) i permet conèixer, tant l'extraordinària varietat de mitjans, tècniques i gèneres que caracteritzen la producció d'Hamilton, com la rellevància, influència i actualitat del seu revolucionari treball. Ha estat comisariada per Vicente Todolí i Paul Schimmel.

És l'últim projecte en el qual aquest pioner del Pop Art i profeta del posmodernisme va participar directament abans de la seva mor, al setembre de 2011. Una part important de la mostra –unes 160 obres- podrà visitar-se entre el 13 de febrer i el 26 de maig en la Tate Modern de Londres.

L'exposició està integrada per pintures, gravats, dibuixos, fotografies, impressions informàtiques, obres de disseny industrial i rèpliques, peces en les quals l'artista va abordar gèneres com la naturalesa morta, el retrat, la representació figurativa, el paisatge, els interiors, la pintura històrica, la propaganda política, la iconografia religiosa i l'apropiació d'elements de la cultura popular i de la història de l'art.

Un altre aspecte important que distingeix aquesta retrospectiva són les cinc instal·lacions de gran envergadura, recreacions de les exposicions que l'artista britànic més influent del segle XX va organitzar, va dissenyar o que van comptar amb la seva participació.

Les instal·lacions presents són Lobby 1985-7; an Exhibit (Un objecte d'exposició, 1957); This Is Tomorrow (Això és el matí, 1956); Man, Machine and Motion (Home, màquina i moviment, 1955); i Growth and Form (Creixement i forma, 1951). Aquesta última pot contemplar-se per primera vegada des que fos creada fa ja 62 anys. Tres d'elles podran veure's també en la Tate. A més de considerar que són antecedents dels happenings de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, aquestes instal·lacions anticipen també l'abandó de les jerarquies en els mitjans artístics i una sensibilitat creativa internacional que sorgiria en els anys noranta i que va donar lloc a l'aparició de la noció d'instal·lació artística en l'art contemporani.

La retrospectiva també incideix en les importants relacions que va mantenir amb el disseny, la pintura, la fotografia, la tecnologia i la televisió així com les col·laboracions que va establir amb altres artistes i de la qual són exemple els retrats de si mateix que convidava a realitzar a altres artistes amb una càmera Polaroid com Francis Bacon, Andy Warhol o Roy Lichtenstein.

Les fonts en les quals Hamilton s'inspira són molt diverses, des dels dibuixos mecànics, a la cultura popular, passant per l'obra de mestres antics com Fra Angelico i Giorgione, o d'artistes i autors moderns com Marcel Duchamp o James Joyce.

La pluralitat de la seva obra, heterogènia però coherent alhora, va tendir un pont entre l'era moderna i la postmoderna i li va convertir en una important figura per a la nova generació d'artistes influïts per l'art conceptual. De fet, no només es reconeix internacionalment a Hamilton com un dels fundadors de l'Art Pop sinó també com a precursor de l'apropiacionisme, la instal·lació i altres tendències que han estat conreades posteriorment.

Per a aquesta ocasió, el Museu Reina Sofia ha editat un catàleg que reprodueix les obres exposades, amb textos de Benjamin H. D. Buchloh, Hal Foster, Mark Godfrey Richard Hamilton, Alice Rawsthorn, Paul Schimmel, Fanny Singer i Victoria Walsh. 

A la imatge, detall d'Interior II de Richard Hamilton.