Don Eddy exposarà els seus recents tríptics al MEAM

Don Eddy (Califòrnia, 1944) és un pintor afincat a Nova York que va obtenir el reconeixement inicial com a artista hiperrealista durant els anys 60. Tot i ser un dels màxims exponents de la seva generació i marcar tota una època, no ha exposat individualment mai a l’Estat. El MEAM (Museu Europeu d’Art Modern) del carrer Barra del Ferro, 5 de Barcelona presenta de l’11 de febrer al 30 de març vuit dels seus recents tríptics, creats entre el 2005 i el 2011: Nostos I: There is no Road to Grace's House (2005), A River Called In Lumen Profero (2008), Last Few Tears (2008), Eon (2009), My Brother's Keeper (2009), Place Bandit IV (2009), Revelation Rain (2010) i Mono No Aware II (2011). Aquests darrers treballs del mestre americà s’han anat apartant del realisme fotogràfic, que havia caracteritzat les seves primeres etapes, per explorar el regne de la metafísica. Les seves peces gaudeixen d’una excel·lent cotització al mercat de l’art actual.

En les seves primeres obres de la dècada dels 60 i 70, Eddy va retre homenatge als cotxes i el paisatge urbà estatunidenc. Algunes d’elles van formar part de la impactant exposición col·lectiva Hiperrealismo 1967-2012, inaugurada al Museu Thyssen-Bornemisza el mes de març de 2013 i centrada en les tres generacions d’artistes que van prendre com a referents els motius de la cultura pop i el capitalisme postindustrial. El cartell d’aquesta mostra va ser precisament un quadre de Don Eddy amb els seus emblemàtics automòbils.

A la dècada dels 80, el seu treball es va orientar cap als objectes, representant cristalleries, vaixelles i joguines en una sèrie de prestatges de vidre reflectant. Ja va fer servir en aquells anys els políptics (pintures amb diversos panells), juxtaposant imatges poètiques i fent-se ressò dels ecosistemes i les relacions entre elles.

Els tríptics que es podran veure al MEAM: El format i les tècniques que Don Eddy ha fet servir per crear cadascuna de les pintures que es podran veure al MEAM són els trets distintius de la seva obra. Cada quadre és la suma de tres panells individuals, separats normalment per espais de 2.54 cm un de l'altre. Les seves imatges estan inspirades en fotografies i pintades amb un aerògraf que té 55 anys. Es tracta de tècniques de l'art comercial que avui són plenament vigents però en els anys 60 eren força controvertides. En tercer lloc, els quadres estan pintats utilitzant un elaborat sistema d’entre 15 i 25 capes de pintura, una tècnica habitual en l’art pre-modern de l'Europa Occidental però no tan comú en la pintura contemporània. Amb els políptics, Eddy vol reflectir una de les seves principals preocupacions: la tensió entre la percepció i l'experiència. Per ell, la riquesa de l'experiència està tancada en coses simples, que vol traslladar-la al context artístic mitjançant la relació establerta entre les tres imatges. Amb la seva obra apunta una nova relació entre l'artista, el treball i l'espectador.

A la imatge, dues obres de Don Eddy.