Antalògica de Markus Lüpertz, 1963-2013, al Museu de Belles Arts

El Museu de Belles Arts de Bilbao presenta a la sala BBK del 18 de febrer al 19 de maig l’exposició antològica Markus Lüpertz, 1963-2013. Produïda pel Museu de Belles Arts de Bilbao, l'exposició Markus Lüpertz. 1963–2013 reuneix 91 obres del pintor i escultor Markus Lüpertz, realitzades al llarg de 50 anys de fecunda trajectòria, en els quals s'ha consolidat com un dels artistes més destacats de la seva generació. Són 60 pintures, 19 escultures i 12 obres sobre paper, datades des de començaments dels anys seixanta fins als nostres dies, i entre elles s'inclouen l'escultura Cap de dona. Cap de la meva mare (1987) i la pintura L'eina de l'arquitecte (1988), que pertanyen, des de 2002 i 2009, respectivament, a la col·lecció d'art contemporani del Museu de Belles arts de Bilbao. També Judith (1995), que des de 2000 forma part, en el passeig d'Abandoibarra, de l'escultura pública de Bilbao. És la primera gran antològica a l'Estat espanyol des de les mostres que fa ja temps li van dedicar el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (1991) i l'Institut Valencià d'Art Modern (2002). La selecció d'obres i els textos del catàleg han estat a càrrec de l'historiador Kosme de Barañano, que va organitzar les dues mostres esmentades i és, per tant, un dels millors coneixedors de l'obra de Lüpertz.

Markus Lüpertz pertany a una generació d'artistes alemanys sorgida després de la Segona Guerra Mundial i que inclou noms tan rellevants com Anselm Kiefer, Jörg Immendorff, A. R. Penck o Sigmar Polke. Integrant fonamental del grup que, en origen, es va denominar Neue Wilden, els nous salvatges o els nous expressionistes, va concebre una manera personal de fer figuració, manifestat en el seu interès pel cos humà i el paisatge, prenent com a font d'inspiració diverses manifestacions culturals, com la mitologia grega, els mestres de la història de l'art o de la música simfònica –Poussin, Goya, Wagner, Mozart...–. Igual que en altres artistes del panorama alemany contemporani, en la seva obra també s'aprecia una reflexió sobre la dramàtica història recent del país.

A les imatges, a dalt, Saliere, 2005, (Galerie Michael Werner) i a sota, Poussin, 1989, (Musée d’art moderne de la ville de Paris).